Un dels edificis de la ciutat que més m’agraden i on m’hi sento més a gust és el CCCB.
Entrant pel carrer Montalegre, fan goig de veure els magnífics esgrafiats de la façana que daten de la restauració del 1929, realitzada segons els paràmetres del modernisme català.
L’edifici té una llarga història: comença al segle XII amb la construcció d’una església que un segle més tard es convertirà en el Convent de Montalegre i que donarà pas, a finals del segle XVI, al Seminari Conciliar Montalegre dels Jesuïtes. El casalot va quedar abandonat arran de l’expulsió d’Espanya de la Companyia de Jesús, el 1767.
El 1802 va tornar a obrir les portes com a Casa de la Caritat de Barcelona que va ser fundada per ordre de Carles IV amb l’ objectiu d’acollir “captaires, fatus, decrèpits, vagabunds i anormals...” i d’aquesta manera mitigar la misèria del barri. Al llarg dels anys es van afegir altres edificis sempre amb patis centrals per l’esbarjo del acollits.
Si us interessa llegir el relat de Joan Caldès i Carol, que va estar-hi intern del 1930 al 1941, cliqueu aquí
La Casa de Caritat va funcionar fins al 1957, any en què la institució es va traslladar a les Llars Mundet. El conjunt va quedar de nou abandonat fins que el 1980 se’l va incloure en el pla de reforma del Raval.
El 25 de febrer de 1994 es va inaugurar el CCCB que ocupa part de l’antic asil. El nou Centre va ser remodelat pels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana que van guanyar el premi FAD d'Arquitectura i el Premi Ciutat de Barcelona per aquest projecte.
El Pati de les dones articula tot l’espai. A les parets es poden llegir encara una sèrie de refranys morals adreçats a les antigues acollides.
L’ala nord es va substituir per un espectacular mur de vidre fosc que a la part superior s’inclina sobre el pati fent de mirall de la ciutat.
El CCCB té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana i la vinculació del món acadèmic amb la creativitat i la ciutadania i la seva tasca és reconeguda internacionalment. Sóc “amiga del CCCB” pràcticament des de la seva inauguració i he gaudit d’una infinitat d’exposicions, conferències, itineraris, recitals i clubs de lectura, entre altres moltes activitats.
Ah! I el CCCB també té el seu drac que en aquest cas és abatut per Sant Miquel.
M. Carme Juan Torné
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada