El pessebre més mirat i més admirat de Barcelona, i gosaria dir del món, és el que hi ha a la façana del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família de la nostra ciutat. Obra d'Antoni Gaudí que el 1882 va acceptar l’encàrrec de continuar una església d’estil neogòtic ja començada. Evidentment, va refer la totalitat del projecte, adaptant-lo al seu estil i donant-li un caràcter monumental.
En la façana del Naixement, Gaudí abocà tota la seva fantasia. Hi va incloure infinitat de formes de la Natura , des de roques arrodonides que recorden la muntanya de Montserrat, fins figures humanes i temes vegetales, aconseguint una espècie de sorprenent y bellísim neobarroquisme.
En aquesta façana curulla de simbolismes, Gaudí volia ressaltar la joia pel Naixement de Jesús. Tota ella és un immens Portal de Betlem. Allí estan totes les figures tradicionals: Jesús, Maria, Sant Josep, la mula, el bou, els Reis, els àngels, els pastors... i altres escenes de l'infantesa de Jesús, com la degollació dels infants innocents.
La part d'abaix està composta per tres portals. El del centre i de més alçada, el de l' Amor, incorpora escenes del Naixement. L'entrada de l'esquerra, el Portal de l’Esperança, reflexa escenes de la degollació i de la fugida a Egipte. La porta de la dreta, el Portal de la Fe, conté escenes bíbliques com l’Anunciació.
Aquesta façana del Naixement va ser la que va abordar primerament Gaudí. Alguns dels seus amics opinaven que aquesta façana quedava d'esquena a la ciutat. L'argument de l'arquitecte va ser que aquesta façana mostraria una major profusió de formes i simbolitzaria
l' alegria del Naixement, mentre que la de la Passió, que restaria en el costat contrari, representaria la tragèdia de la mort del Senyor.
El simbolisme, constantment present en la seva obra, fa situar la façana del Naixement encarada cap orient, per on neix el sol, i la de la Passió cap a ponent, per on moren els seus raigs.
Aquests dies es viu a la Sagrada Família un autèntic ambient nadalenc. Des de fa més de 50 anys els voltants de la plaça es transformen en una de les fires nadalenques amb més tradició de l’ Eixample i reuneix gran quantitat de parades on hi podem comprar avets de Nadal, pessebres, figures, guarniments i altres objectes relacionats amb la festa de Nadal.
Aquestes parades amb figures de fang són una mostra de l'art artesà que encara persisteix amb força en el nostre país.
Magda Simon Parés
RECORDANT JOANA RASPALL
Acabo el trimestre fent un petit recordatori a la que fou escriptora i poeta Joana Raspall que el passat dia 4 de desembre ens va deixar. Va escriure molts contes i poemes per la mainada i aquí en tenim una mostra:
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
el tenim preparat el tió.
L'hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda del fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d'aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure'n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
Joana Raspall
BON NADAL 2013 A TOTS I A TOTES!
Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada