Les primeres notícies del que desprès serà Palo Alto, són del juny de 1875, quan Ramon Gal i Joan Puigsech, dedicats a la fabricació de fil de llana, sol·liciten permís per construir un llarg edifici de planta baixa i pis, en un solar situat entre el carrer Cortidors i la platja.
Més tard aquesta fàbrica és comprada per Agustí Coll i Torné. El nou propietari, també dedicat al tèxtil, va demanar poder aixecar un pis en una de les quadres de la planta baixa, que va fer servir d'assecador, la façana de la qual donava ja al carrer Pellaires.
El 1927, August Ramoneda i Riu va comprar les instal·lacions. La nova empresa, Societat Anònima Ramoneda, es va dedicar a l’elaboració de fècules, sèmoles i glucosa.
Posteriorment entre 1940 i 1989 l'edifici va ser ocupat per diversos tallers.
El 1989, a causa de la renovació que experimentà la zona amb els Jocs Olímpics es va articular un projecte per reconvertir la fàbrica en uns estudis de cinema comercial i publicitari anomenats "Palo Alto". La cosa no va quallar i el 1990,en Javier Mariscal, el dissenyador de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, posava els primers elements sòlids per salvar l’edifici.
Aquell any naixia l’Estudi Mariscal. L’equip del dissenyador valencià cada cop és més nombrós i polifacètic. De fet, en Mariscal va instal·lar-se en uns terrenys que eren propietat de l’Ajuntament ja que l’arribada de la Diagonal al mar, s’albirava en l’horitzó.
"Estudi Mariscal" |
Aquesta nova situació comença a impulsar la idea d'una fundació de Palo Alto que gestiona l’obra que finalment veurà la llum el 1997. Ara, l’Estudi Mariscal comparteix l'ubicació amb altres empreses. Els darrers deu anys s'han instal·lat empreses de disseny de decorats i escenografies, d'il·luminació i so, de serveis fotogràfics i d'interiorisme...
Com no podia ser de cap altra manera, el disseny i les noves tecnologies van del bracet a Palo Alto.
Mentre recorria les zones exteriors de l’antiga fàbrica pensava en la gran sort que, aquesta joia s’hagi preservat de l’enderrocament gràcies a gent que ha tingut una visió contrària als purs especuladors que al llarg d’aquests últims anys han malmès gran quantitat d’edificis de valor arquitectònic incalculable.
L'antiga fàbrica i tot el conjunt de vegetació que la rodeja estan impregnats d'un estil acollidor atès amb cura, però sense perdre l'encant de la natura silvestre.
Al bell mig del Poble nou, asseguda sota la glorieta coberta de plantes enfiladisses, em sentia transportada a una època passada i pensava que el lloc propicia a llegir, pensar o simplement contemplar quelcom i evadir-te del soroll i tragí de la ciutat.
Em va semblar que compaginar tots aquest factors d'una manera tan agradable és ART.
Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada