dijous, 15 de maig de 2014

CLOENDA DEL CURS




Sense gairebé  adonar-nos-en,  el curs ja s’ha acabat. Hem gaudit molt passejant per barris a vegades considerats allunyats del centre de Barcelona i reflectint després les troballes artístiques, sovint amagades o poc conegudes, que hi ha a molts indrets de la nostra ciutat.

A banda d’aquest treball en equip, hem tingut el plaer de compartir la classe amb un grup de companyes-company que ens han enriquit amb les seves aportacions i no cal dir amb la mestria de les dues professores que amb paciència  ens han aconsellat i ens han trasmès els seus coneixements.

Sovint, quan s’acaba un període, ens queda una sensació de buit, però,  com  passa sempre, ens resta la il·lusió de pensar a què ens dedicarem el proper curs.

Bones vacances i a reveure!

Magda i Carme

dimecres, 14 de maig de 2014

SI JO FOS PESCADOR


Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,

si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,

si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals

per a prendre'n de nous.

Joan Salvat-Papasseit






M. Carme Juan Torné


diumenge, 11 de maig de 2014

PARC DEL CENTRE DE POBLE NOU


“El meu interès s’ha centrat en una arquitectura que reflecteixi la modernitat de la nostra època, en front a la reformulació de referències històriques. El meu treball s’ocupa del que està succeint ara: les tècniques i materials, el que som capaços de fer avui”. Jean Nouvel



Aquest parc es troba al barri de Provençals del Poblenou, dins de l’anomenat Districte 22@. Va néixer a la primavera del 2008 segons un projecte de l’arquitecte francès Jean Nouvel, més conegut a casa nostra per ser l’autor de la Torre Agbar. El plantejament de l’arquitecte és vanguardista, combina diferents hàbitats i en tot moment dialoga amb el seu entorn.


Túnel de plàtans i glicines
Plànol del parc



És un pulmó verd de 55.000 m2, de forma triangular, en l’espai format per l'Avinguda Diagonal i els carrers de Bac de Roda i Marroc, dins del qual està dividit en tres àrees formades per la intersecció dels carrers de Bilbao i Espronceda, transversalment, i la de Cristóbal de Moura, longitudinalment. Les àrees són temàtiques, creades per evocar diverses sensacions.

Tot el parc està envoltat per un mur que l’aïlla del soroll del tràfic, totalment recobert de buguenvíl•lies. Les diverses portes d’accés tenen present les formes gaudinianes i tot el mobiliari està dissenyat minuciosament.



Una de les entrades al Parc


Aquests murs presenten regularment unes finestres de forma circular decorades amb siluetes d’ocells.

Les finestres circulars que hi ha en el mur

El mobiliari urbà destaca per l’utilització de materials metàl·lics de color platejat, generalment amb una trama d’orificis circulars perforats tant en cadires i bancs com en làmpades i altres elements.

                       UNA MOSTRA DEL  MOBILIARI  QUE HI HA EN EL PARC                      






















































                                             

                                               VEGETACIÓ EXUBERANT

En quan a vegetació, es van plantar un miler d'arbres, cinc mil arbustos i deu mil plantes enfiladisses. Un dels llocs més bonics és l'anomenat Cràter on s'hi troben gran quantitat de plantes aromàtiques. En canvi la gespa ocupa una part molt reduïda del parc.


El cràter






























En el moment de la seva inauguració Barcelona estava passant per una greu sequera i això va motivar que s’hagués de condicionar el sistema de rec, inicialment connectat a la red d’aigua potable, i es va instal·lar un sistema de rec per goteig connectat a uns dipòsits d’aigua freàtica. D’aquesta manera es van poder salvar els desmais escollits per Nouvel com espècie predominant del parc, uns arbres que necessiten molta aigua.

La planta de recollida de residus té una coberta en forma de muntanya artificial  de sorra i roques, la Rampa de Roques, que simula un paisatge llunar.


Rampa de roques 
A continuació vénen les Bovedas de plàtans i a partir d’aquí s’obre un espai pla que conté diversos elements  com les Cabanes sota la pluja formades per estructures metàl·liques recobertes de plantes enfiladisses.





Cabana metàl·lica 



Al mig del Parc trobem la plaça de la Sardana, una plaça circular rodejada de desmais, pensada per ballar-hi sardanes i, una mica més enllà, els Rams, un seguit d’elements verticals en forma de jardineres escultòriques;


Els Rams verticals

L’Illa sota la pluja és un espai rodejat d’un canal d’aigua que acull una cúpula metàl·lica rodejada de llorers. La xemeneia de l'antiga fàbrica Oliva Artésun, rehabilitada com a equipament social, ens recorda el passat industrial de la zona. Enfront es conserva un tram viari del tramvia 70.


L'illa sota la pluja


La Xemeneia
A les àrees de jocs infantils el terra és més flexible amb l'objectiu d'amortiguar l’impacte físic en cas de caigudes.

Una de les zones on juguen els nens i nenes

El parc quan es va inaugurar va rebre crítiques indignades o sarcàstiques per part d’usuaris i professionals, encoratjades per la gran sequera d’aquell estiu. Uns anys després, la vegetació és espectacular i el disseny de Jean Nouvel cobra tot el seu sentit.

En aquesta Barcelona tan poblada, tenir uns espais plens de vegetació i zones per relaxar-se i gaudir de la natura és un privilegi que s'agraeix i que hem de conservar com a verdaders tresors de la ciutat.

M. Carme Juan Torné i Magda Simon Parés


S'hi voleu més informació cliqueu  aquí

dilluns, 21 d’abril de 2014

JOAN MIRÓ


                                                               Magda Simon Parés

dimecres, 16 d’abril de 2014

JOIES DE LA NATURA

           

                                                             Magda Simon Parés

dimarts, 8 d’abril de 2014

LIGHT ART


Aquesta modalitat artística es va iniciar en la década dels anys 60 del segle passat però gràcies a les noves tecnologies ha assolit un gran nivell i s'ha expandit el seu horitzó.








dilluns, 31 de març de 2014

PARC DIAGONAL MAR



El Parc Diagonal Mar es troba al districte de Sant Martí i s'hi pot accedir pels carrers Selva de Mar, Llull, Josep Pla i Avinguda Diagonal. Es ubicat en part dels terrenys de l’antiga fàbrica MACOSA, dedicada principalment a la fabricació de ferrocarrils i que va deixar de funcionar l’any 1991 quan la producció es va traslladar a Santa Perpètua de Moguda.

El Parc té una extensió de 14 hectàrees i es va començar a construir l’any 1995, dins del projecte de transformació urbanística del litoral nord de Barcelona amb motiu de la celebració del tan criticat Fòrum de les Cultures. Es va inaugurar el 2002.

Va ser dissenyat per la parella d’arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue que van tenir com a prioritat que el parc fos sostenible i autosuficient amb la utilització de l’energia renovable. Pel rec de les àmplies zones de vegetació s’utilitzen les aigües freàtiques, conduïdes per uns tubs aeris que recorren tot el parc com una aranya immensa.




Un altre objectiu dels arquitectes va ser establir una relació harmònica entre arquitectura, paisatge i qualitat de vida dels usuaris.

El Parc s’articula al voltant de dos estanys rics en fauna autòctona i es divideix en cinc superfícies que per si mateixes constitueixen unitats diferenciades dins del conjunt. Hi ha una sèrie de camins i arreu s'ha emplaçat, separant i endreçant espais, llarguíssims bancs de formigó, batejats per Miralles amb el nom de "Lungo mare", que volen evocar les ones del mar i que estan pensats per acollir grups de gent i pels jocs infantils.







La línea en moviment que condueix les aigües freàtiques abraça testos immensos, decorats amb trencadís, que pengen d'altes pèrgoles metàl·liques o bé reposen sobre un paviment fet amb rajols de diferents classes i composicions, que acoloreixen el sòl i ens recorden els antics enrajolats dels patis i cases de l'Eixample.



Una mostra de l'enrajolat
Detall del trencadís





El Parc Diagonal Mar, el segon més gran de Barcelona, és un espai immens i assolellat, diàfan, absolutament accessible, on els llacs amb escultures que expulsen aigua vaporitzada comparteixen protagonisme amb petits turons coberts de gespa i una vegetació exuberant. Com a arbre exòtic i únic a Barcelona, hi ha un drago canari que s'ha adaptat molt bé al clima de Barcelona

Un bocí de la zona ajardinada



També hi ha una gran zona de jocs infantils, una passarel·la elevada sobrel'aigua i una gran plaça central.







Us recomanem la visita perquè és un lloc per passejar i per seure al sol, per jugar i per practicar esports on, una vegada més, la tecnologia, l'estalvi de recursos i un gran esperit creatiu han donat com a fruit una obra magnífica per a la nostra ciutat. I us la recomanem també per retre homenatge a l'Enric Miralles que no va poder veure la seva obra acabada.


Carme Juan i Magda Simon

dimarts, 25 de març de 2014

UNA HABITACIÓ ON SEMPRE PLOU de JUAN MUÑOZ



Una habitació on sempre plou


L’escultor madrileny Juan Muñoz, a partir dels anys noranta, va fer una revisió del llenguatge escultòric creant un estil figuratiu que enllaça amb la tradició clàssica però amb una càrrega conceptual i narrativa. En posades en escena teatrals i inquietants, mostra la soledat i l’abandonament de l’home contemporani enmig de la multitud, el buit comunicatiu i la falta de referents en la societat actual que el porta al caire de l'alienació. Els seus personatges són lleugerament més petits que els humans i els col·loca en espais diàfans que inviten l’espectador a interactuar. 

Obra de Juan Muñoz al MACBA

Detall de l'obra de Juan Muñoz al MACBA
Vaig descobrir per primera vegada l’obra de Juan Muñoz en una sala del MACBA on uns homenets de fisonomia asiàtica reien allunyats els uns dels altres, sense mirar-se. Impactada per l'escena, vaig deambular una bona estona entre les figures sentint-me al mateix temps dins i fora de l’obra.





Formant part del projecte “Configuracions urbanes” que va dotar el litoral barceloní d’una sèrie d’escultures, el 1992 es va inaugurar a la plaça del Mar de la Barceloneta la instal·lació de Juan Muñoz Una habitació on sempre plou. Es tracta d’un grup escultòric en bronze integrat per cinc personatges, mig homes i mig saltamartins, amb els ulls buits, situats directament sobre la sorra, tancats dins d'una gàbia d’ocells, enmarcada per quatre arbres entre protectors i vigilants.




El conjunt, malgrat les seves considerables dimensions, pot passar desapercebut sota l’ombra dels arbres. Quan això succeeix, els personatges, a peu de carrer per un costat i de platja per l'altre, es mantenen indiferents a les persones i al moviment del seu entorn mentre vianants i banyistes passen indiferents pel seu costat.

Estava previst que l'obra comptés amb un circuit d’aigua per fer l’efecte de pluja permanent però finalment es va descartar a causa de les complexitats tècniques. El conjunt  aconsegueix el màxim impacte quan l'ombra de la gàbia es projecta sobre el paviment de la plaça.


Juan Muñoz va morir sobtadament a Eivissa l’estiu del 2001, als 48 anys, mentre la seva gran instal·lació a la Tate Modern de Londres estava obtenint un gran èxit.






M. Carmen Juan

diumenge, 23 de març de 2014

ESCULTURES DE L'ÈPOCA DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA

Els jocs olímpics no van ser només un esdeveniment esportiu sinó també una manifestació cultural que va enriquir la ciutat amb una pluralitat d’actes i exposicions que en cas de Barcelona es va materialitzar des del 8 d’octubre de 1988. La llista de manifestacions artístiques va ser nombrosa.






L’elecció l’any 1986 de la candidatura de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics de 1992 va representar una fita decisiva per la nostra ciutat entre d’altres motius perquè ens va donar l’oportunitat de repensar una vegada més la ciutat. Amb aquesta visió es va poder fer front a les greus carències urbanístiques, socials i infraestructurals que venia arrossegant.

A l’hora  de construir o remodelar els edificis més emblemàtics dels Jocs Olímpics es va optar per la col·laboració d’arquitectes de renom i es van  transformar barris, construir edificis, noves vies de comunicació, instal·lacions esportives... No només es va tractar de preparar les zones on s’havien de desenvolupar les proves olímpiques, sinó que es va seguir un model d’intervenció i dinamització de tota la ciutat que posteriorment ha estat ampliament reconegut per tothom i que n’estem molt orgullosos.


Estadi olímpic rehabilitat per l'ocasió

Es van construir places, jardins per humanitzar els barris, i, això va comportar també embellir-los amb obres escultòriques de reconeguts artistes catalans, espanyols i estrangers. Es va portar l’art als carrers i a les places de barris de la ciutat tradicionalment mancats d’elements escultòrics, i al mateix temps que aquest art tingués un vincle molt directe amb el seu entorn per a contribuir a millorar-lo.

El 1992 es van col·locar més de cinquanta escultures. I a aquestes cal sumar-hi unes cinquanta més que s’havien instal·lat des de la designació de la ciutat com a organitzadora dels XXV Jocs Olímpics,  per tant, el patrimoni escultural de la ciutat va augmentar de forma  considerable.

Una de les escultures més coneguda és "Barcelona’s Head" (Cap de Barcelona) de Roy Lichtenstein  situada al Passeig de Colom. Roy Lichtenstein va ser un pintor nascut a Nova York d’art pop, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves interpretacions a gran escala de l’art còmic. Les seves obres són molt valorades arreu del món.




Detall de la cara

Una altra manifestació escultòrica és la que es troba al Passeig del Born on el barceloní Jaume Plensa va deixar la seva obra "Born", consistent en un enorme bagul muntat sobre un dels bancs del passeig i una sèrie de bales que apareixen distribuïdes al llarg del passeig. El fil conductor és el passat del barri de la Ribera fent referència als gremis i als fets bel·licistes viscuts en aquest lloc pel 1714. El conjunt presenta un cert aire misteriós i porta a l'espectador a reflexionar. Jaume Plensa continua la seva trajectòria escultòrica arreu del món i ha obtingut un merescut reconeixement internacional.

Les dues escultures a banda i banda del Passeig del Born

Les obres vistes  des d'una altra  perspectiva 

Aquesta obra forma part del conjunt conegut com "Cofiguracions urbanes”.  Les vuit obres d'aquest conjunt estan situada en els carrers i les places de dos dels barris més antics i emblemàtics de la ciutat: La Barceloneta i la Ribera.


Magda Simon Parés




diumenge, 16 de març de 2014

COL·LEGI D'ECONOMISTES DE CATALUNYA



Des del 1942 les Atraccions Caspolino van ocupar un dels angles de la plaça Gal•la Placídia que limita els barris de Gràcia i de Sant Gervasi. En un espai no massa gran convivien cavallets, autos de xoc, billar i futbolí.


Per als nens i pares de la meva època eren els “caballitus”: de petits cavalcaven il·lusionats damunt de cavalls i burrets de fusta i d’adolescents fatxendejaven als autos de xoc. 

El 2005 van deixar de funcionar i es va aixecar una tanca al voltant del solar. 

Així és com va desaparèixer un altre referent de la infantesa i del barri.



 






Després d’uns anys d’expectació, el 2010 un cartell al solar va anunciar la propera construcció de la nova seu del Col•legi d’Economistes de Catalunya, que finalment es va inaugurar l’1 d’octubre del 2013.






Pocs dies després, durant el 48hOpen House vaig tenir l’oportunitat de fer una visita guiada a l’edifici, acompanyats per l’arquitecta Mercè Berengué, sòcia de l’estudi  que havia guanyat el concurs,
Roldan+Berengué, Arqts.

L’Arquitecta ens va dir que en el projecte s’havia tingut molt en compte la forma irregular del terreny i l’entorn. Ens va explicar les dificultats tècniques que havien hagut de superar a causa de la proximitat dels túnels i estació dels Ferrocarrils Catalans i ens va donar molts detalls sobre la tria dels materials emprats. 





Una dada interessant és que havien considerat l’edifici com a una "plaça Vertical" perquè els vestíbuls d’entrada de cada planta, en lloc de ser passadissos foscos, donen a la façana i es converteixen en el  cor social del Col•legi: mentre els economistes o alumnes es troben i conversen miren la plaça i la gent del carrer també els mira. 




Aquest espai, que recull la tradició de les tribunes i galeries de l’Eixample, és també un coixí climàtic des d’on es gaudeix de les vistes i el sol de la plaça. Als vidres dels grans finestrals hi ha gravades a l'àcid, en positiu i negatiu, frases escollides de tractats d’Economia que matisen la llum i es dupliquen al terra.








A la planta baixa, només entrar, hi ha un record a les atraccions Caspolino: als vidres hi ha gravats uns preciosos cavallets.



L'edifici ja em semblava magnífic vist des de fora però la visita de totes les dependències i, sobretot, les explicacions entusiastes de la Sra. Berengué me l'han fet apreciar en tot el seu valor.



M. Carme Juan Torné