 |
| Girona (codi 2009) Bronze d'Antoni Parera - 1928 |
La plaça de Catalunya l’he trobada sempre desmanegada, grisa i incòmoda. Tret d’unes poques excepcions, tampoc m’agraden els edificis que l’envolten. Hi passo d’una forma perifèrica evitant travessar-la però la seva qualitat de cèntrica, i per tant, ben comunicada, la fa útil com a lloc de pas o de trobada.
Però recentment em van ponderar tant els seus tresors escultòrics, que acostumava a mirar de resquitllada, que un dia de sol de tardor m’hi vaig passejar amb calma mirant cap a les altures i fent fotos com una turista més. He hagut de reconèixer que hi ha escultures d’una gran bellesa, malgrat la brutícia dels coloms, i que paga la pena aturar-se a contemplar-les.
Buscant informació, he sabut que les escultures van ser encarregades per concurs, poc abans de l’Exposició del 1929, a prestigiosos artistes noucentistes amb la idea de col·locar-les en un templet que finalment no es va construir.
Com podeu veure n’hi ha 24 però com que es faria feixuc parlar de tots, us faré només menció d'uns quants.
El Forjador (codi 2008) de Josep Llimona. Homenatge al treball. És una rèplica en pedra de l'obra premiada a l'Exposició Internacional d'Art de Brussel·les de 1914.
 |
Barcelona (codi 2921) de Frederic Marés -1928
|
 |
| Maternitat (codi 2007) també nomenada Dona amb nen i flabiol de Josep Viladomat |
Mentre remenava per internet, he vist el blog La meva Barcelona fet per una colla d'entusiastes que es dediquen a buscar tresors amagats. Expliquen que només a la plaça de Catalunya es troben 47 representacions del déu Hermès o Mercuri.
M. Carme Juan Torné
Jo tampoc m'havia fixat gaire en les estàtues de la plaça de Catalunya i com a tu urbanísticament no m'agrada gens, però ara m'hi fixaré millor i intentaré trobar-li la gràcia, al menys de les seves escultures.
ResponEliminaBenvinguda al club!
EliminaGràcies.
Amb el meu marit l'any passat, ens vam dedicar a retratar diverses escultures de la plaça Catalunya que, com tu dius, valen la pena. M'agrada molt el grup escultòric del noucentista Frederic Marés.
ResponEliminaFrancina, coincidim en moltes coses, de manera paral·lela. Aquestes vacances de Nadal em dedicaré a llegir blogs perquè fins ara no he tingut temps. Bones festes i una abraçada.
Elimina