dilluns, 4 de novembre de 2013

ELS FANALS DE L'AVINGUDA GAUDÍ

Com una petita diagonal que trenca la quadrícula perfecta de l’Eixample, l’Avinguda Gaudí s’enfila orgullosa des de la Sagrada Família cap a l’Hospital de Sant Pau. Un carrer semipeatonal que enllaça les magnífiques obres de Gaudí i Domènech i Montaner.





Des del carrer Provença, on comença l’Avinguda, fins el carrer Indústria hi ha 3 trams cèntrics peatonals. Al començament i al final de cadascun d’aquests trams, hi ha un fanal moderniste de ferro forjat amb peus de pedra. El seu autor va ser Pere Falqués i Urpí en col·laboració amb Alfons Juyol i Manuel Ballarín. Tots els visitants de la zona valorem aquestes sis joies que enriqueixen encara més aquest valuós i bell indret de Barcelona .

Aquests fanals tenen una història:

Durant la primera meitat del segle XX l’encreuament entre el Passeig de Gràcia i Diagonal va ser conegut com el Cinc d’Oros. La raó exacte d’aquesta denominació cal buscar-la en els primers treballs d’urbanització i ordenació de la zona que preveia una plaça amb cinc cercles, un al mig i quatre al voltant que recordaven la carta de la baralla espanyola.




Aquest nom popular és anterior a la construcció dels fanals i es referia a les cinc voreres circulars que hi havia a la cruïlla i servien per facilitar el pas dels vianants entre les voreres peatonals de la Diagonal i les del passeig de Gràcia. Hi havia quatre voreres circulars, una davant de cada cap d'avinguda i una de més gran al centre, on ara hi ha el monument.
El 1909 es va inaugurar la plaça amb els sis fanals de Falqués.
El 1928 encara hi havia el cercle central de la plaça desert.



Cercle central desert
Dibuix que reflecteix la construcció del monument



El 1934 el monument central es va inaugurar. En aquell moment hi havia una escultura de Josep Viladomat amb simbologia i titulada "La República”.




La dictadura franquista la va fer retirar. Aquesta figura actualment es troba a la plaça Llucmajor.

















Plaça Llucmajor a la cruïlla del Passeig Valldaura i el Passeig del Verdum.













En lloc de l’estàtua de la Republica es va posar l’estàtua de la Victòria al peu de l’obelisc.
El 1943 els fanals de Falqués encara convivien amb l’estàtua de la Victòria franquista.







Finalment, entre els mesos de gener i març de 1957 els fanals van ser desmuntats i retirats per facilitar la circulació rodada en aquella cruïlla tan transitada. Durant prop de trenta anys, les sis peces varen dormir en els magatzems municipals a l'espera de temps millors.L'arribada de la democràcia les va restituir l'any 1985 en una nova ubicació: l'Avinguda de Gaudí al barri de la Sagrada Família.









Si vols saber-ne més clica els següents enllaços:


http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=136&historia=2493

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/fanals-bancs-museu-2276487

http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2009/09/arenys-de-munt-13-s.html




Magda Simon Parés

1 comentari:

  1. Només pels canvis d'ubicació, segons el buf polític, i per mirar d'aprofitar una obra d'art, es pot entendre que una estatua d'estil noucentista formi part d'un monument tan modern com el de la plaça Llucmajor. El meu entendre no hi fa lleig però no hi correspon.

    ResponElimina