LÍNEA DE LA VERNEDA

Capvespre a Sant Martí de Provençals d'Isidre Nonell (1872-1911).
Junt amb Canals, Mir, Pichot, Vallmitjana i Gual, Nonell formava part de l'anomenada
"Colla del safrà" (dita així pels colors dels seus quadres) o "de Sant Martí"

Avui he après molt sobre el districte de Sant Martí tot passejant per la Rambla Guipúscoa. He seguit la cinta sinuosa d’acer que va apareixent al llarg de la seva vorera central i que serveix de suport per a la impressió dels fets principals de la seva història. El 1999, l’escultor Francesc Torres  va projectar La Línea de la Verneda, una obra de caire industrial, com a homenatge a un barri que va passar d’agrícola a fabril i a la seva gent lluitadora. 

La Línea té 27,5 cm. d’amplada i s’estén al llarg dels 1.600 m. de la Rambla. S'inicia amb una lápida que porta incisa una reflexió per prevenir-nos contra el relat massa lineal dels fets històrics i continua amb una gran A. 

Tot seguit comença el relat: fa deu segles Sant Martí de Provençals era una gran extensió de camps plens d’aigües estancades on creixien boscúries de verns, és a dir Vernedes, arbres propis dels terrenys humits de ribera.

Branques de vern

L’any 1052, durant el govern del Comte Ramon Berenguer I, es va construir l’església de Sant Martí de Provençals que depenia de Santa Maria del Mar. Del segle XIII al XVII, les aigües es van anar tornant insalubres i al s. XVIII ja era impossible el cultiu de les terres per la qual cosa els pagesos van deixar pas a pescadors i ramaders.

Sant Martí de Provençals va participar activament a la Guerra de Successió i el 1714, pel Decret de Nova Planta, va esdevenir un municipi independent. 

El 1759 va començar la industrialització i un segle més tard funcionaven 57 fàbriques de blanqueig, estampat i filats de cotó. Al llarg del s. XIX van arribar els primers grans moviments immigratoris i tots els corrents polítics van trobar-hi ressò. 

Es va crear una xarxa d’entitats culturals i recreatives destinades als obrers com el Centre Catalanista del Clot,  l’Aliança del Poble Nou i  el Foment Martinenc, aquestes dues últimes en plena activitat al dia d'avui. 

El relat històric continua fins a arribar a fets d'èpoques recents, més coneguts, i la Línea es tanca amb una reflexió idéntica a la del inici i amb una gran B.

M. Carme Juan Torné