De tota aquesta gran quantitat de dracs que podem trobar a la nostra ciutat, n’hi ha tres que són obra del nostra admirat Antoni Gaudí. Dels tres, el més conegut i emblemàtic és el que està situat a l’escalinata de l’entrada principal del Parc Güell.
Segons informacions oficials del Parc i de notes del propi Gaudí, aquest Drac representa la sargantana que simbolitza l'element del foc.
El Drac, efectivament, té la boca oberta, que podríem interpretar com una mena de senyal o símbol d'autoritat, de guarda del Parc, amb aquesta postura flexionada, com a punt de llençar el foc per la boca.
Aquests éssers fantàstic sempre s’han considerat com malvats i dolents però el Drac d’en Gaudí hem de pensar que ens transmet confiança i seguretat.
El trencadís, típic d'aquest arquitecte català, cobreix tot el Drac amb unes tonalitats del blau, des d'un blau gairebé blanquinós fins al blau marí gairebé negre, passant pel blau cel, per la combinació de grocs i taronges, verds, marrons i alguna peça més vermellosa.
Un altre Drac meravellós és el que podem admirar a la porta d’entrada de la Torre Satalia.
Gaudí va conèixer el comte Eusebi Güell a l’Exposició Universal de París de 1878 i a partir de llavors van començar una llarga amistat. El comte Güell li va fer nombrosos encàrrecs. Un d'ells va ser reformar una casa que tenia a Pedralbes. La casa era coneguda per la Torre Satalia, nom que li havia posat Mossèn Cinto Verdaguer, amic de la família.
Gaudí va fer un projecte d'aire oriental, que recorda a vegades l'art mudèjar. Realitzà el mur de de pedra amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de cristall.
 |
| La torre Satàlia |
Si voleu ampliar la informació cliqueu aquí
El tercer drac és el que vaig comentar en una entrada anterior i és la font anomenada d'Hèrcules que està situada als jardins del Palau de Pedralbes en un bosquet de bambús. És de pedra i ferro forjat (1884), i que va ser concebuda per a la finca que la família Güell tenia a Pedralbes, part dels terrenys de la qual van ser cedits per a la construcció del nou Palau Reial de Barcelona.
Durant molts anys, aquesta font va restar amagada per la vegetació, i la seva existència no va ser descoberta fins a l'any 1984, quan es van realitzar uns importants treballs de neteja. El cap d'un drac fa de broc, des d'on raja l'aigua, i a sota hi ha una pica de pedra amb les quatre barres de la senyera catalana al frontal. Als costats hi ha un banc corbat de pedra i a sobre de la peanya d'on surt el cap del drac, un bust de marbre que va ser col·locat l'any 1984 en substitució de l'original, quan la font va ser descoberta i restaurada, cent anys després de la seva construcció.
 |
Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada