dissabte, 16 de novembre de 2013

ENCAIX, DE MARGARITA ANDREU

ENCAIX

L’any 2003 es va inaugurar l’obra Encaix de Margarita Andreu, en homenatge a les persones mortes pels bombardejos de l'aviació feixista que van terroritzar els barcelonins des del 1937 fins al 1939. L’estructura d’acer de 10 metres d’altura està situada a la Gran Via, davant del cinema Coliseum, just en el lloc on va esclatar la bomba que va causar més mortaldat. L'Encaix està formada per vuit barres ondulants, fixades sobre dos semicercles, que s’escapen cap al cel.


Làpida que acompanya l'Encaix.
La dedicatòria està escrita també en francès i anglès

Fa pocs dies vam anar a visitar el refugi antiaeri que  es troba a la plaça del Diamant, en ple cor del barri de Gràcia. Ens va impactar tant que vam decidir tractar el tema en el blog per ajudar a  no oblidar aquells horrors dels quals commemorem el 75è aniversari.

Ens remuntem a l’any 1937:


El 16 de març de 1937 hi va haver el primer bombardeig aeri sobre Barcelona. En aquell bombardeig hi hagué 6 morts i 39 ferits. Les primeres baixes d’una llarga llista que va arribar a sumar prop de dos mil cinc-cents morts i incomptables ferits que, tenint en compte que a la nostra ciutat només disposàvem de dos hospitals, el Clínic i Sant Pau, i que la medicina i la cirurgia no estaven tan avançades com avui dia, molts d’aquests ferits van engrossir el nombre dels finats.

Des de la nit del 13 de febrer de 1938 a primera hora de la tarda del dia 18, Barcelona va patir  tretze bombardejos esglaonats, metòdicament preparats. El seu objectiu era esgotar la ciutadania i provocar un estat d'angoixa permanent.

A les dues de la tarda del dia 17, cinc avions Savoia S.79 , van aparèixer volant en formació de fletxa a uns 6.000 m d’alçada.  A la Gran Via, davant del cine Coliseum, es va sentir una explosió colossal, inusual.  I l’escenari que s’entreveia entre la pols i el fum era d’hecatombe. La zona estava arrasada. Els edificis de les dues bandes van caure quasi tots. El Coliseun, estranyament però, no va rebre cap impacte directe. La via, intransitable, era un cúmul de runa, mobles, balcons i envans dels pisos que s’havien precipitat sobre el carrer, colgant vehicles i tramvies i dotzenes de cadàvers, entre ells la mare dels germans Goytisolo. Però sembla evident que la desfeta no va ser tan sols per les bombes caigudes. La devastació va ser més gran que en cap altre ocasió. La raó té l’explicació en una trista fatalitat: una de les bombes que caigueren va tocar de ple un camió carregat de material explosiu que en aquell moment circulava per la Gran Via en direcció al front.


Foto aéria del bombardeig del Coliseum feta pel pilot de l'avió.

Són nombrosos els testimonis escrits que han quedat d’aquells bombardejos. Podeu veure a continuació el vídeo en què Elisenda Albertí ens explica el que va viure el seu pare, que en aquell temps tenia 7 anys.

http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/23658/

La guerra

Penso en el poble,
patint els bombardejos
cruels,  ferotges.
Quan sofriment  la guerra
provoca a tots els homes!

Magda Simon







Si en vols saber més clica els següents enllaços:

Segon enllaç


Quan vam buscar a internet més informació sobre l'escultora Margarita Andreu, el primer que vam trobar va ser la notícia de la seva mort, el 15 d’abril d'enguany. Era una artista pluridisciplinària, dibuixant, pintora, fotógrafa i vídeoartista, fascinada pels espais.

Si voleu llegir l'article que li va dedicar la historiadora i crítica d'art Susanna Portell el dilluns passat, cliqueu aquí.


M. Carme Juan i Magda Simon


1 comentari:

  1. Un treball molt ben fet. Us felicito.
    És esgarrifós pensar en l'immens dolor que la guerra va provocar. Quina mena de pensaments devien passar pel cap de l'autor de la fotografia?

    ResponElimina