LA FONT D'HÈRCULES

A la cruïlla del carrer Còrsega amb el Passeig de Sant Joan hi ha un monument que s’anomena la Font d’Hèrcules. La font és d'estil neoclàssic i feta de pedra de Montjuïc.

Aquest monument fou construït entre el 1796 i el 1802 i va ser un projecte de Salvador Gurri, executat pel marbrista Josep Moret i col·locat al passeig de l’Esplanada, a l’actual passeig Companys, davant el número 8 del carrer Comerç.

Dibuix i  fotografia de l'Esplanada

El passeig es va acabar el 1802, i el setembre d'aquell any, el rei Carles IV,  la reina consort, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, els seus fills i tota la cort,  incloent-hi el primer ministre,  Manuel Godoy,  van viatjar a Barcelona per inaugurar-lo.  Al llarg del passeig hi havia, a més de la font amb l'heroi grec Heracles (Hèrcules és el seu nom romà), tres fonts més avui perdudes.

La font està coronada per la figura mitològica d'Hèrcules despullat, recolzat sobre un garrot i amb la pell del Lleó de Nemea al seu braç esquerre. En el pedestal que suporta la figura hi ha un medalló ovalat amb el retrat de Carles IV i la seva esposa Maria Lluïsa. El pedestal està flanquejat per dos lleons i tot el conjunt està damunt d'un sòcol amb esglaons enmig d'un estany circular.

 Quan es va re-urbanitzar l'antic passeig de Sant Joan, la font es va salvar ja que quedava en un terreny públic no afectat pel traçat dels nous carrers. En construir-se el Palau de les Belles Arts, l'arquitecte August Font va assegurar-se que no es toqués la font, que restà en els jardins d'aquest palau fins que en 1928 el batlle de la ciutat  Darío Rumeu i Freixa , baró de Viver la va fer traslladar a la seva ubicació actual.

Col·locació de la Font d'Hèrcules al Passeig de Sant Joan

L'any 1987 va ser restaurada,  l'any 1998 la font va ser netejada i es va substituir el sistema de re-circulació de l'aigua i l’'any 2010 va ser restaurada íntegrament.
El seu principal valor consisteix a ser la font ornamental més antiga de Barcelona, ja que per a molts historiadors de l'art es tracta d'una obra una mica mediocre, tot i que Salvador Gurri fos un escultor molt cotitzat, a més de membre il·lustre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando.

Cal dir que Barcelona té una altra font anomenada Font d’Hèrcules, la d’Antoni Gaudí, als jardins del Palau de Pedralbes. Les dues fonts només tenen en comú el nom perquè són d'estils i usos molt distints. Una és un monument i l’altra és una font per beure de format reduït.

Magda Simon Parés