divendres, 25 d’octubre de 2013

L'ESCUT DE L' ANTIGA CASA DE LA MONEDA DE LA CORONA D'ARAGÓ

El gaudi que em produeix passejar pel barri antic de Barcelona ja em ve de lluny. Els seus carrers estrets,la gran varietat de botigues, edificis que conserven íntegrament la seva estructura antiga i artística i d'altres que conservant les parts més valuoses han estat objecte de reformes. Tot plegat una barreja d'antigor i modernitat. Un altre aspecte digne de reflexió és  la nomenclatura dels seus carrers  i places... la imaginació se'm desborda i em transporta a una altra època molt diferent de la que vivim! Altres mitjans, altres estils de vida, altres costums... miro les pedres i penso quants fets heu vist! La gent passem i vosaltres impassibles resteu com a testimoni mut del pas del temps.

Sovint rondo pel carrer dels Flassaders del barri del Born, a dues passes del Museu Picasso i de Santa Maria del Mar, perquè freqüento l’espai Brossa i el que us voldria comentar és que a la part superior de la porta principal hi ha un escut que pertanyia a La Seca, l’antiga Casa de la Moneda de la Corona d'Aragó.

  
Fàbrica de la moneda
Entrada a l'antiga Seca
























La paraula seca, té l'origen en el mot àrab" sekka", que significa "lloc on es fabrica moneda". La vella fàbrica té una història d'almenys cinc segles, ja que s'hi va encunyar moneda de manera discontínua entre 1441 i 1881, però l'edifici és més antic, probablement del segle XIII o anterior. En tot cas, el mes de juliol del 1441 el rei Alfons V atorgà al seu uixer, Leonardo de Sos, el dret d'encunyar moneda, i s'hi encunyaren «florines, ducados, escudos, luises y treintenas».


Òbol, moneda d'argent del segle XIII
Entre 1642 i 1648, en plena Guerra dels Segadors, la fàbrica es va ampliar arribant a ocupar tota l'illa compresa entre els carrers dels Flassaders, Mosques i Cirera.
La Seca va continuar fabricant monedes fins que el 1717, Felip V va imposar una única moneda, la castellana per tots els estats del regne,
 L'any 1836 encara s'hi fabricaven pessetes amb la inscripció «Principado de Cataluña». En la documentació que es conserva a la Casa de l'Ardiaca consta que La Seca de Barcelona deixà d'encunyar moneda l'any 1881.

Després del seu tancament, va acollir un taller d'adobs, un magatzem de drogueria i una discoteca. L'Ajuntament va comprar les instal·lacions i l'any 2009 va realitzar un concurs per a la concessió de la seva explotació com a equipament cultural. L’equip del Brossa Espai Escènic, al qual es va atorgar la concessió de La Seca , va obrir les portes el 24 de setembre de 2011.



LA SECA ESPAI  BROSSA
Tal com us he esmentat La Seca va tenir diverses modificacions al llarg dels segles. En una d'aquestes, a la primera meitat del segle XVIII, fou reconstruïda pels Borbons, que hi van deixar l'escut a la façana.

La història de La Seca la vaig saber fa pocs anys i penso que és molt interessant no oblidar que el fet de fabricar moneda, demostra la plena independència econòmica i política que tenia Barcelona en l'època de l'edat mitjana i moderna.

Encara que aquest escut ens recordi episodis nefasts de la nostra història també fa que no oblidem els moments de glòria que va representar per la nostra ciutat aquest espai.

Si voleu saber-ne més, cliqueu els següents enllaços:

http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_moneda_de_Barcelona





Magda Simon Parés





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada