dissabte, 26 d’octubre de 2013

IDEOGRAMA BÀRCINO DE JOAN BROSSA




Ja que dedicarem el blog d’aquest curs a Barcelona, m’ha semblat escaient iniciar els passejos per la plaça Nova per parlar de l'ideograma BÀRCINO, obra de Joan Brossa que des del 1994 ens recorda el passat romà de la ciutat.

Buscant informació, he trobat el text de la conferència que el Professor Isidre Vallès i Rovira va pronunciar a la Fundació Miró l’abril del 2001 sobre el tema “L’obra pública de Joan Brossa: els poemes corporis”. En ella explica que donat  que Joan Brossa volia ser considerat únicament un poeta i no un artista, quan les seves obres esdevenen monuments o escultures integrades al paisatge urbà se les considera poemes corporis.

L"ideograma corpori”  BÀRCINO està posat directament sobre el terra i està alineat en vertical a la paret posterior de l'Arxiu Històric de la Ciutat, de forma que les 7 lletres, d’una alçada aproximada d’un metre i mig, es poden veure en totes direccions.





Si ens hi acostem, veiem que després d’una potent B, la A té forma de piràmide amb l’accent incorporat, la R és rotunda, la C té cara de lluna, la I guanya corporeïtat, la N té forma de vela i per subratllar la seva lleugeresa està feta en alumini mentre que les altres lletres són en bronze; un sol resplendent, la O, tanca aquest ideograma brossià. 

L’iniciativa del projecte es deu a l’arquitecte Màrius Quintana i les lletres van ser foses per la foneria J. Morral Magrinyà de Sabadell. 

Acabaré aquesta entrada amb un poema de 7 versos que Joan Brossa va escriure el 1963 i que és plenament vigent:


SALTAMARTÍ 

Ninot 
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.
   


M. Carme Juan Torné

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada