dimarts, 25 de març de 2014

UNA HABITACIÓ ON SEMPRE PLOU de JUAN MUÑOZ



Una habitació on sempre plou


L’escultor madrileny Juan Muñoz, a partir dels anys noranta, va fer una revisió del llenguatge escultòric creant un estil figuratiu que enllaça amb la tradició clàssica però amb una càrrega conceptual i narrativa. En posades en escena teatrals i inquietants, mostra la soledat i l’abandonament de l’home contemporani enmig de la multitud, el buit comunicatiu i la falta de referents en la societat actual que el porta al caire de l'alienació. Els seus personatges són lleugerament més petits que els humans i els col·loca en espais diàfans que inviten l’espectador a interactuar. 

Obra de Juan Muñoz al MACBA

Detall de l'obra de Juan Muñoz al MACBA
Vaig descobrir per primera vegada l’obra de Juan Muñoz en una sala del MACBA on uns homenets de fisonomia asiàtica reien allunyats els uns dels altres, sense mirar-se. Impactada per l'escena, vaig deambular una bona estona entre les figures sentint-me al mateix temps dins i fora de l’obra.





Formant part del projecte “Configuracions urbanes” que va dotar el litoral barceloní d’una sèrie d’escultures, el 1992 es va inaugurar a la plaça del Mar de la Barceloneta la instal·lació de Juan Muñoz Una habitació on sempre plou. Es tracta d’un grup escultòric en bronze integrat per cinc personatges, mig homes i mig saltamartins, amb els ulls buits, situats directament sobre la sorra, tancats dins d'una gàbia d’ocells, enmarcada per quatre arbres entre protectors i vigilants.




El conjunt, malgrat les seves considerables dimensions, pot passar desapercebut sota l’ombra dels arbres. Quan això succeeix, els personatges, a peu de carrer per un costat i de platja per l'altre, es mantenen indiferents a les persones i al moviment del seu entorn mentre vianants i banyistes passen indiferents pel seu costat.

Estava previst que l'obra comptés amb un circuit d’aigua per fer l’efecte de pluja permanent però finalment es va descartar a causa de les complexitats tècniques. El conjunt  aconsegueix el màxim impacte quan l'ombra de la gàbia es projecta sobre el paviment de la plaça.


Juan Muñoz va morir sobtadament a Eivissa l’estiu del 2001, als 48 anys, mentre la seva gran instal·lació a la Tate Modern de Londres estava obtenint un gran èxit.






M. Carmen Juan

1 comentari:

  1. Amb els vostres blogs vaig descobrint una sèrie d'artistes que no coneixia. M'ha interessat molt l'obra d'aquest artista mort tan prematurament, és inquietant i convida a reflexionar.

    ResponElimina