dilluns, 10 de març de 2014

PARC DE L'ESTACIÓ DEL NORD

El Land Art o Art de la Natura és un moviment artístic que va sorgir als Estats Units entre els anys seixanta i setanta del segle passat, la mateixa època en què s’estenien les manifestacions dels nord-americans contra la guerra del Vietnam. Va néixer com a manifestació de rebel•lia contra el comerç de l’art i alhora qüestiona l’actitud humana envers la natura. 

L’artista dialoga amb l’entorn i la seva obra acaba formant part del paisatge. Treballa amb tots els elements naturals al seu abast: aigua, terra, pedres, roques, arbres, branques, fulles, gel o fins i tot llamps atrets mitjançant un camp magnètic. En alguns casos es tracta de projectes sòlids que perduraran en el temps i en altres són projectes efímers amb el testimoni d’unes poques persones i dels quals només romandran els dibuixos preparatoris, les fotografies o els enregistraments en vídeo. 

"Bosque Animado" (1984) creat per l'escultor i pintor basc Agustín Ibarrola
 
Les obres més monumentals han tingut un cost econòmic altíssim i la seva realització ha estat possible gràcies al patrocini de fundacions o patrocinadors privats.


Beverly Peppers que ara té 91 anys


 

A Barcelona només tenim una mostra d’Art de la Natura al Parc de l’Estació del Nord, estructurat al voltant de tres obres de l’artista Beverly Peppers: Sol i ombra, Cel caigut i Espiral arbrada.







Beverly Peppers sol realitzar les seves grans obres amb materials com la fusta i l'acer, però en el cas de les obres realitzades per aquest parc, el material utilitzat és la ceràmica, imitant el trencadís d'Antoni Gaudí. 



 Peculiar maridatge entre jardineria, arbres i ceràmica.


Cel caigut


Aquest parc va ser construït sobre una part dels terrenys que havien estat ocupats per l'antiga l'Estació del Nord. Aquesta va ser construïda l'any 1861 i era el punt d'arribada dels trens de la línia de Lleida. Perdudes les seves funcions ferroviàries l'any 1972, el recinte acull avui l'estació central d'autobusos de Barcelona i el poliesportiu municipal més gran de la ciutat.

Es tracta d'un parc deliciós, assolellat encara que hi ha espais per gaudir de l'ombra, senzill i complex alhora,  situat a l'Eixample  de Barcelona. Una joia artística que combina l'orografia del terreny amb l'art.
Aprofitant els terrenys alliberats, els arquitectes Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas van concebre un parc d'unes cinc hectàrees amb suficient espai per a les esplanades d'herba, la gran varietat d'arbres i arbusts i l'escultora Beverly Pepper va donar forma decorativa i personalitat a la zona verda que finalment va ser inaugurada l'any 1988 i ampliada el 1999.


Detall del trencadís


Rètol informatiu que hi ha  a l'entrada del carrer Almogàvers
L'entrada principal del parc pel carrer Almogàvers està flanquejada per dues altíssimes parets de ceràmica blanca que delimiten els llargs talussos, molt suaus i sembrats de gespa, que hi ha a banda i banda.



Entrada pel carrer Almogàvers




Aquests monticles constitueixen una talaia que permet contemplar amb perspectiva el conjunt de l'espai. Petits camins fets amb travesses de fusta faciliten l'ascens. La ceràmica es repeteix a les dues escultures que determinen l'organització del parc i que n'esdevenen protagonistes indiscutibles.

Tot i la modernitat del seu traçat, el Parc de l'Estació del Nord compta amb espais més tradicionals, recollits i ombrejats, alguns situats a tocar del carrer Nàpols i que ressegueixen una bona part de la reixa del parc. Aquí, els arbres plantats en amplis parterres separats per camins serpentejants de sauló formen una mena de bosc.


Bancs situats prop de la reixa que separa el parc del carrer Nàpols

Un dels molts monòlits de ferro que hi ha al parc i que són obra de la mateixa escultora

Tot i que l'element vegetal més destacat d'aquest parc, per extens, són els grans parterres i els talussos de gespa, el cert és que l'arbrat és important i molt variat tot i que sempre s'ha procurat no treure protagonisme a les escultures. El Cel caigut està flanquejat per un petit grup de pins pinyers en una banda, i per altíssims pollancres  a l'altra. En aquesta zona del parc són nombrosos els grans exemplars d'àlbers i pollancres. També es pot veure una notable plantació de til·lers




Espiral arbrada

A la zona a tocar del carrer Nàpols l'arbrat esdevé una mena de bosquet on abunden les alzines i els xiprers  i on també hi ha alguns àlbers. Més enllà del carrer Sardenya, on hi ha els serveis del parc, els grans parterres de gespa comparteixen protagonisme amb una gran diversitat d'arbusts.

Tant de bo a Barcelona hi haguessin més parcs com aquest que està al mig de la ciutat i un cop estàs a dins te n'oblides del trànsit,  trepitges terra, gaudeixes en la contemplació de plantes, arbres...i et sents més en contacte amb la natura.

M.Carme Juan i Magda Simon

1 comentari:

  1. Aquest és el parc que tinc al costat de casa. Està bé però darrerament la gran quantitat de gossos (amb amos poc civilitzats) que l'utilitzen fa que tornis a casa amb algun regalet enganxat a la sabata.

    ResponElimina