diumenge, 16 de març de 2014

COL·LEGI D'ECONOMISTES DE CATALUNYA



Des del 1942 les Atraccions Caspolino van ocupar un dels angles de la plaça Gal•la Placídia que limita els barris de Gràcia i de Sant Gervasi. En un espai no massa gran convivien cavallets, autos de xoc, billar i futbolí.


Per als nens i pares de la meva època eren els “caballitus”: de petits cavalcaven il·lusionats damunt de cavalls i burrets de fusta i d’adolescents fatxendejaven als autos de xoc. 

El 2005 van deixar de funcionar i es va aixecar una tanca al voltant del solar. 

Així és com va desaparèixer un altre referent de la infantesa i del barri.



 






Després d’uns anys d’expectació, el 2010 un cartell al solar va anunciar la propera construcció de la nova seu del Col•legi d’Economistes de Catalunya, que finalment es va inaugurar l’1 d’octubre del 2013.






Pocs dies després, durant el 48hOpen House vaig tenir l’oportunitat de fer una visita guiada a l’edifici, acompanyats per l’arquitecta Mercè Berengué, sòcia de l’estudi  que havia guanyat el concurs,
Roldan+Berengué, Arqts.

L’Arquitecta ens va dir que en el projecte s’havia tingut molt en compte la forma irregular del terreny i l’entorn. Ens va explicar les dificultats tècniques que havien hagut de superar a causa de la proximitat dels túnels i estació dels Ferrocarrils Catalans i ens va donar molts detalls sobre la tria dels materials emprats. 





Una dada interessant és que havien considerat l’edifici com a una "plaça Vertical" perquè els vestíbuls d’entrada de cada planta, en lloc de ser passadissos foscos, donen a la façana i es converteixen en el  cor social del Col•legi: mentre els economistes o alumnes es troben i conversen miren la plaça i la gent del carrer també els mira. 




Aquest espai, que recull la tradició de les tribunes i galeries de l’Eixample, és també un coixí climàtic des d’on es gaudeix de les vistes i el sol de la plaça. Als vidres dels grans finestrals hi ha gravades a l'àcid, en positiu i negatiu, frases escollides de tractats d’Economia que matisen la llum i es dupliquen al terra.








A la planta baixa, només entrar, hi ha un record a les atraccions Caspolino: als vidres hi ha gravats uns preciosos cavallets.



L'edifici ja em semblava magnífic vist des de fora però la visita de totes les dependències i, sobretot, les explicacions entusiastes de la Sra. Berengué me l'han fet apreciar en tot el seu valor.



M. Carme Juan Torné

1 comentari:

  1. Per sort l'antic espai del Caspolino l'ocupa un edifici bonic, ben resolt i que ha tingut el detall de recordar un lloc que a tu i a molta gent us porta bons records.

    ResponElimina