dissabte, 25 de gener del 2014

MONTJUÏC

Quan vam sortir del pavelló Mies van der Rohe vam anar pujant fins al Palau Nacional de Montjuïc. Pel camí ens vam aturar davant una escultura d’una dona sense braços, que ens havia agradat sempre però no ens hi havíem fixat massa. Vam descobrir la signatura del gran artista rossellonenc Aristide Maillol i el seu nom de l'obra "Tors d’estiu" (1910-1911) que va ser regalada a la ciutat pels empresaris col·laboradors  amb la candidatura de Barcelona com a seu olímpica.

Ja que hi érem vam pujar a la terrassa del MNAC que acabava d’obrir-se al públic. La vista sobre Montjuïc és espectacular i es té una visió completa de l’Anella Olímpica.







Després ens vam apropar a l’escultura que ret homenatge al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia que va crear l’Escola Moderna, projecte pedagògic d’ideologia llibertària. Acusat injustament d’haver promogut la revolta coneguda com la Setmana Tràgica del 1909, va ser afusellat al castell de Montjuïc.

Monument a Francesc Ferrer i Guàrdia

Ens vam anar animant i vam acabar la nostra  passejada a l’Anella Olímpica que havíem albirat des de la terrassa del Palau Nacional.


A l’entrada vam admirar la gran campana que la casa alemanya Bachert va regalar  a l’arquebisbat de Barcelona, amb ocasió dels Jocs Olímpics. Porta inscrita la paraula PAU en una vintena de llengües. Pesa 6800 Kg i és la més pesada de Catalunya.

Un cop a l’àrea olímpica vam admirar una vegada més l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i la Torre Calatrava i ens vam endinsar en el bosc metàl•lic creat per l’escultora Aiko Miyawaki, muller d’Arata Isosaki, l'arquitecte del Palau Sant Jordi. Aquesta obra anomenada “Canvi” va rebre el 1991 el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) pel seu disseny i la seva integració en el paisatge urbà. El bosc simulat està format per 36 cilindres de formigó coronats per cables de ferro.





Després de deambular pel bell mig del bosc imaginari i pel seu joc d’ombres, vam sortir-ne eufòriques i lleugeres malgrat les dues hores de caminada.

M. Carme Juan i Magda Simon 

2 comentaris:

  1. Com sempre,una entrada magnífica i unes fotografies excepcionals. Amb el vostre blog, queda palesa una vegada més, quantes coses boniques té Barcelona.

    Gràcies per les vostres caminades.

    ResponElimina
  2. Vareu sortir enriquides tot passejant entre la cultura i l'esport. Interessant trajecte.

    ResponElimina