Ja que hi érem vam pujar a la terrassa del MNAC que acabava d’obrir-se al públic. La vista sobre Montjuïc és espectacular i es té una visió completa de l’Anella Olímpica.
Després ens vam apropar a l’escultura que ret homenatge al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia que va crear l’Escola Moderna, projecte pedagògic d’ideologia llibertària. Acusat injustament d’haver promogut la revolta coneguda com la Setmana Tràgica del 1909, va ser afusellat al castell de Montjuïc.
Monument a Francesc Ferrer i Guàrdia |
Ens vam anar animant i vam acabar la nostra passejada a l’Anella Olímpica que havíem albirat des de la terrassa del Palau Nacional.
A l’entrada vam admirar la gran campana que la casa alemanya Bachert va regalar a l’arquebisbat de Barcelona, amb ocasió dels Jocs Olímpics. Porta inscrita la paraula PAU en una vintena de llengües. Pesa 6800 Kg i és la més pesada de Catalunya.
Un cop a l’àrea olímpica vam admirar una vegada més l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i la Torre Calatrava i ens vam endinsar en el bosc metàl•lic creat per l’escultora Aiko Miyawaki, muller d’Arata Isosaki, l'arquitecte del Palau Sant Jordi. Aquesta obra anomenada “Canvi” va rebre el 1991 el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) pel seu disseny i la seva integració en el paisatge urbà. El bosc simulat està format per 36 cilindres de formigó coronats per cables de ferro.
Després de deambular pel bell mig del bosc imaginari i pel seu joc d’ombres, vam sortir-ne eufòriques i lleugeres malgrat les dues hores de caminada.
M. Carme Juan i Magda Simon
Com sempre,una entrada magnífica i unes fotografies excepcionals. Amb el vostre blog, queda palesa una vegada més, quantes coses boniques té Barcelona.
ResponEliminaGràcies per les vostres caminades.
Vareu sortir enriquides tot passejant entre la cultura i l'esport. Interessant trajecte.
ResponElimina