Aquest parc es troba al barri de Provençals del Poblenou, dins de l’anomenat Districte 22@. Va néixer a la primavera del 2008 segons un projecte de l’arquitecte francès Jean Nouvel, més conegut a casa nostra per ser l’autor de la Torre Agbar. El plantejament de l’arquitecte és vanguardista, combina diferents hàbitats i en tot moment dialoga amb el seu entorn.
 |
| Túnel de plàtans i glicines |
 |
| Plànol del parc
És un pulmó verd de 55.000 m2, de forma triangular, en l’espai format per l'Avinguda Diagonal i els carrers de Bac de Roda i Marroc, dins del qual està dividit en tres àrees formades per la intersecció dels carrers de Bilbao i Espronceda, transversalment, i la de Cristóbal de Moura, longitudinalment. Les àrees són temàtiques, creades per evocar
diverses sensacions.
Tot el parc està envoltat per un mur que l’aïlla del soroll del tràfic, totalment recobert de buguenvíl•lies. Les diverses portes d’accés tenen present les formes gaudinianes i tot el mobiliari està dissenyat minuciosament.
|
 |
| Una de les entrades al Parc |
Aquests murs presenten regularment unes finestres de forma circular decorades amb siluetes d’ocells.
 |
| Les finestres circulars que hi ha en el mur |
El mobiliari urbà destaca per l’utilització de materials metàl·lics de color platejat, generalment amb una trama d’orificis circulars perforats tant en cadires i bancs com en làmpades i altres elements.
UNA MOSTRA DEL MOBILIARI QUE HI HA EN EL PARC
VEGETACIÓ EXUBERANT
En quan a vegetació, es van plantar un miler d'arbres, cinc mil arbustos i deu mil plantes enfiladisses. Un dels llocs més bonics és l'anomenat Cràter on s'hi troben gran quantitat de plantes aromàtiques. En canvi la gespa ocupa una part molt reduïda del parc.
 |
| El cràter |
En el moment de la seva inauguració Barcelona estava passant per una greu sequera i això va motivar que s’hagués de condicionar el sistema de rec, inicialment connectat a la red d’aigua potable, i es va instal·lar un sistema de rec per goteig connectat a uns dipòsits d’aigua freàtica. D’aquesta manera es van poder salvar els desmais escollits per Nouvel com espècie predominant del parc, uns arbres que necessiten molta aigua.
La planta de recollida de residus té una coberta en forma de muntanya artificial de sorra i roques, la Rampa de Roques, que simula un paisatge llunar.
A continuació vénen les Bovedas de plàtans i a partir d’aquí s’obre un espai pla que conté diversos elements com les Cabanes sota la pluja formades per estructures metàl·liques recobertes de plantes enfiladisses.
 |
| Rampa de roques |
 |
| Cabana metàl·lica |
Al mig del Parc trobem la plaça de la Sardana, una plaça circular rodejada de desmais, pensada per ballar-hi sardanes i, una mica més enllà, els Rams, un seguit d’elements verticals en forma de jardineres escultòriques;
 |
| Els Rams verticals |
L’Illa sota la pluja és un espai rodejat d’un canal d’aigua que acull una cúpula metàl·lica rodejada de llorers. La xemeneia de l'antiga fàbrica Oliva Artésun, rehabilitada com a equipament social, ens recorda el passat industrial de la zona. Enfront es conserva un tram viari del tramvia 70.
 |
| L'illa sota la pluja |
 |
| La Xemeneia |
 |
| Una de les zones on juguen els nens i nenes |
El parc quan es va inaugurar va rebre crítiques indignades o sarcàstiques per part d’usuaris i professionals, encoratjades per la gran sequera d’aquell estiu. Uns anys després, la vegetació és espectacular i el disseny de Jean Nouvel cobra tot el seu sentit.
En aquesta Barcelona tan poblada, tenir uns espais plens de vegetació i zones per relaxar-se i gaudir de la natura és un privilegi que s'agraeix i que hem de conservar com a verdaders tresors de la ciutat.
M. Carme Juan Torné i Magda Simon Parés
S'hi voleu més informació cliqueu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada