ESGRAFIATS

Casa Macaya, passeig de Sant Joan 108. Detall.

 
"L'esgrafiat és una tècnica de dibuix que consisteix a fer incisions amb un estilet sobre el cos de l'objecte o paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior. L'esgrafiat s'aplica sobre l'arrebossat d'un mur, sobre objectes de ceràmica, làpides i en l'edat mitjana sobre manuscrits en les il•lustracions en or." (Viquipèdia)



 
A la Barcelona esventrada arran del desastre del 1714, va anar emergint una burgesia poderosa que, a la segona meitat del segle XVIII, va ser la responsable de la remodelació civil de la ciutat, dins del recinte emmurallat. Com a novetat arquitectònica, a més d'un neoclassicisme temperat, es va imposar l’esgrafiat de les façanes i els motius ornamentals preferits van ser temes religiosos, mitològics o camperols. L’exemple més destacat és la casa del Gremi dels Velers, a la Via Laietana 50, amb la rica decoració de les dues façanes principals; en canvi, els esgrafiats de la façana que dóna a la placeta de Sant Francesc, que abans de l’obertura de la Via Laietana era una paret mitgera, es van realitzar el 1930 seguint el mateix estil. 

La casa dels Velers

Són també del segle XVIII els esgrafiats de la façana del Palau Moxó, a la plaça de Sant Just 4, i els de la seu del Gremi de Revenedors a la plaça del Pi, que van ser afegits el 1781 durant la reforma de l'edifici la construcció del qual es remonta a l’any 1685.

Detall de la façana del Palau Moxó

Angelets i núvols a la Casa del Gremi de Revenadors

L’esgrafiat va tenir un altre moment d’esplendor en l’arquitectura modernista i noucentista que el van utilitzar com a tècnica recurrent tant en palaus i edificis importants com en cases més modestes i que va conquistar façanes, vestíbuls i escales. Només a l’Eixample estan censades 427 façanes esgrafiades modernistes.

Carrer de la Boqueria 12

Rambla de Catalunya 17

I ja en temps més recents, l’arquitecte Xavier Busquets va pensar en l’esgrafiat per a decorar amb dibuixos de Picasso el fris del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova, construït entre 1958 i 1962, on es va utilitzar la tècnica del raig de sorra.

Es molt interessant l’article de Joan Campàs sobre la gènesi i l’execució d’aquest fris.

M. Carme Juan Torné