UN ENGANYATALL MOLT ORIGINAL

A la plaça de la Hispanitat, a mig camí entre la Sagrada Família i la Monumental, en la intersecció entre Aragó, Consell de Cent, Marina i l’Avinguda Diagonal, hi trobem una casa ben singular. Com a veïns de aquest immoble, estan representats una sèrie de personatges il·lustres i famosos vinculats a casa nostra només que... estan pintats.

Visió general de la paret mitgera

 Així personatges com Francesc Macià,  Lluís Companys ,Josep  Tarradellas, Jacint Verdaguer,  Antoni Gaudí, Cristòfor Colom, Mercè Rodoreda, Pablo Picasso, Ildefons Cerdà, Joaquim Blume, Carmen Amaya,  Antonio Machín i molts d'altres, treuen el cap per aquesta façana.

Els tres presidents: Francesc Macià, Lluís Companys  i  JosepTarradellas

A la botiga de la dreta hi ha la Mercè Rodoreda

Entre la gran varietat de llibres n'hi ha de la Montserrat Roig

Aquesta paret es va pintar amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Tot plegat va ser un encàrrec durant la campanya Barcelona posa’t guapa que en la vigília dels Jocs Olímpics impulsava la neteja i remodelació de diferents paisatges urbans en mal estat. 

 L’enganyatalls* és una tècnica molt utilitzada al països de la Mediterrània que consisteix en pintar les parets amb dibuixos per simular l’aparença real i corpòria de les coses. Aquesta paret d'uns 400 metres quadrats de superfície la van pintar uns artistes vinguts de l’altre costat dels Pirineus, una cooperativa d’artistes de Lió anomenada la Cité de la Creation. Els treballs es van iniciar el 1989 i van durar tres anys. El dia 24 de febrer de 1992 es va inaugurar amb el nom de Balcons de Barcelona.

Rètol on hi ha escrit: BALCONS DE BARCELONA

Ara, més de 20 anys després, els personatges llueixen més bona cara que mai gràcies a una tasca de restauració.

Joan Miró, Carmen Amaya i Pablo Picasso

Aquesta paret l'havia vist un munt de vegades, però sempre des de l'autobús o bé tot caminant per l'altra banda de la plaça.Com que les tonalitats són molt suaus, de lluny no s'aprecia la gràcia dels personatges que estan representats. Aquesta vegada l'he vist de prop i he pogut admirar detingudament les  pintures: són perfectes,  molt ben aconseguides. Donen a aquest xamfrà una gran originalitat, a part que s'ha aconseguit embellir aquesta paret situada en un lloc tan cèntric.

*Per cert, la paraula enganyatall figura al DIEC2 com a "suggestió enganyadora" en general, però no consta en el diccionari de la Enciclopèdia Catalana. Per designar aquest artifici artístic en concret, el castellà utilitza la paraula" trampantojo" i en francès la locució"trompe-l'oeil".

Magda Simon Parés

Més informació sobre els enganyatalls

“Street art" a Barcelona

Una de les obres més famoses de Banksy

L’art urbà, “street art” en anglès, es refereix a tot l’art que es fa al carrer i engloba tècniques diferents, sent les més habituals el grafiti i l’estarcit (utilització de plantilles). El seu objectiu és sorprendre al vianant i al mateix temps fer una crítica social i política.

Una altra obra de Banksy

El que inicialment va ser considerat com una forma incívica d'embrutar parets ha obtingut finalment el reconeixement dels especialistes i del públic gràcies a l’aparició d’artistes d’alt nivell i a la seva internacionalitat. L'artista més conegut és l’anglès Banksy que ha ocultat sempre la seva identitat real. A Londres, alguns dels seus murals satírics han estat retirats i venuts en subhastes a preus elevadíssims.

A Barcelona tenim una bona representació d’art urbà fins al punt que l’Hotel Le Méridien, situat a la Rambla 111, ha editat una guia adreçada als clients per ajudar-los a descobrir la seva presència a carrers o places de la ciutat.

El tauró del Carmel

Detall de les falses escates del tauró

Una de les obres més espectaculars és l’immens tauró  del Carmel, al carrer del Santuari, que ha dignificat aquella part del barri. L’autor és l’italià Blu (que també va d’incògnit) i el va pintar, amb el vistiplau de l’Ajuntament, l’any 2009. El tauró fa 25 metres de llargada i està cobert de dibuixos de bitllets de 100 € com a falses escates per fer-nos arribar un missatge contra el consumisme. 

Persiana als voltants de la plaça del Mercat de la Llibertat

Persiana als voltants de la plaça del Mercat de la Llibertat

Quan es va tornar a obrir el Mercat de la Llibertat de Gràcia, després de la seva rehabilitació, l’any 2011, els botiguers de l’entorn van encarregar a la plataforma “Enrotlla’t” la decoració de les seves persianes. El resultat va ser brillant però la plataforma va rebre uns dies més tard, per part de l’Ajuntament, un avís de sanció i confiscació del material... La primavera passada, es va dur a terme una iniciativa similar al Mercat de l’Abaceria, també a Gràcia.

Ricardo Cavolo als Encants

L'última gran acció celebrada a Barcelona va tenir lloc l’1 de febrer als murs que envoltaven els antics Encants just abans d’enderrocar-los. El festival, organitzat per “Ús Barcelona” i amb el beneplàcit municipal, va aplegar un munt d’artistes tant locals com estrangers. Només es conservarà l'obra de l’artista invitat, l’italià Ricardo Cavolo.

I l'últimíssima acció, que va començar dimecres, consisteix en la reproducció del mural contra la sida que va pintar Keith Haring durant la seva visita a Barcelona el  febrer de 1989. El grafiti de 30 x 2 m. primer va ser malmès i després enderrocat junt amb l'edifici que el sustentava. Prèviament però es van fer calques i fotografies que ara permeten la seva nova vida a una pared al costat del MACBA gràcies al treball de restauradors del propi MACBA. Está previst inaugurar-lo el proper dia 27, en ocasió del 25è aniversari de la seva creació.

Els restauradors del MACBA en plena feina, divendres 21 de febrer

 

Persiana al carrer Gran de Gràcia

Descobrir l’art urbà pot ser un al•licient més en les nostres passejades per la ciutat, que ens pot portar a la reflexió o al simple gaudi de l’obra.

Persiana al carrer Verdi

M. Carme Juan Torné

LA DESMESURA EN L'ART

El parc d'escultures urbanes de Barcelona va augmentar notablement durant la transformació que la ciutat va viure per la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Per a aquella ocasió, fugint del classicisme i l'abstracció, els responsables municipals d'urbanisme van apostar per algunes de les primeres firmes del pop art.  Claes Oldenburg, reconegut artista d’origen suec,  va ser un dels escollits per adornar els parcs de Barcelona que foren remodelats els anys 90. Se li va fer l’encàrrec a Claes Oldenburg i a la seva dona Coosje van Bruggen el 1987 i el gener de 1992 es va inaugurar en motiu dels Jocs Olímpics.

Just al costat de l'escultura es veu el Pavelló de La República Espanyola reconstruït el 1992

El seu estil s’allunya del més típic, parteix del pop art per representar objectes quotidians a escales completament desmesurades. Amb aquesta escultura es pretén fer una representació a gran escala d'una capsa de mistos caiguda a terra.

L’escultura, que està situada en el Parc de la Vall d’Hebró, representa una caixa de mistos de 20 metres d’alçada amb quatre sense haver estat usats, un encès i alguns escampats pels voltants. La base de l'escultura és de formigó i els llumins són d'acer pintats amb colors molt vius combinant negre, vermell, groc i blau. 

El conjunt escultòric no deixa indiferent, provoca una gran sorpresa a qualsevol. De fet el dia que jo vaig veure l'escultura per primera vegada em va xocar molt perquè aquest estil innovador no estàvem acostumats a veure'l a la nostra ciutat.

Aquests artistes han decorat espais públics arreu del món amb gegantesques obres d’art.
Aquí teniu uns enllaços per si voleu saber més de l'art pop  i de la vida de Coosje van Bruggen.

A Barcelona trobem altres obres escultòriques que representen objectes o animals de forma desmesurada:

David i Goliat d’Antoni Llena, plaça dels Voluntaris de la Vila Olímpica

Aquesta escultura en acer està situada a la plaça dedicada als 30.000 voluntaris anònims que van ser una peça clau en l’èxit dels Jocs Olímpics del 1992. És tracta d’una màscara enorme sostinguda sobre tres potes molt lleugeres. La seva col•locació va haver de vèncer problemes tècnics derivats dels efectes del vent sobre la gran superfície de la màscara. 

He llegit que representa la transformació d’una zona abandonada de la ciutat que fins al 1966 va estar ocupada pel barri del Somorrostro; les 600 barraques que hi quedaven van ser enderrocades en ocasió de la visita de Franco a Barcelona amb motiu de la “Semana Naval”, el juliol d’aquell any. Després la zona es va convertir en un abocador.

L'ombra de la màscara al terra de la plaça

Quan la veig em fa la impressió d’un clip obert i retorçat amb el que s’ha estat jugant i que ha acabat travessant un post-it convertit en una carota, tot passat a mides gegantines. Està plenament dins de l’estil d’Antoni Llena que, amb motiu de la inauguració de la seva obra en homenatge als castellers, a la plaça Sant Miquel, ha declarat: “No sé fer res que no sigui fràgil”.


 
Gat de Fernando Botero, a la Rambla del Raval

Malgrat la seva extraordinària corpenta, ha estat un gat itinerant. L’Ajuntament  va comprar l’any 1987 aquesta escultura en bronze que va ser emplaçada inicialment al parc de la Ciutadella, va fer després una breu estada a la Vila Olímpica el 1992 per aterrar seguidament, com d’amagat, a un racó al costat de les Drassanes on fins i tot va haver d’aguantar ruixades ignominioses per part de noctàmbuls incívics. Finalment, des del 2003, el nostre gat sembla que està ben arrelat al seu nou emplaçament, en un barri amb història, on ha sortit guanyant en protagonisme i en perspectiva.

M. Carme Juan i Magda Simon

JOSEP LLIMONA I BRUGUER

Com que el nostre blog tracta de l'Art als carrer de Barcelona,  no podia faltar endinsar-me breument en el treball  d’en Josep Llimona i Bruguer ( Barcelona 1864-1934)  que és considerat com un dels màxims exponents de l'escultura modernista i àdhuc, per molts, és el més gran escultor modernista català.

Josep Llimon a ( dibuix d'en Ramon Casas)

Josep Llimona va estudiar a l’Escola de la Llotja entre 1880 i 1884, va continuar la seva formació a Roma i a altres capitals europees i quan va tornar a Barcelona es va integrar plenament en el moviment modernista i va fundar junt amb el seu germà Joan el Cercle Artístic de Sant Lluc.
És autor de més d’un centenar d’obres, va treballar la figura femenina, la temàtica religiosa, va realitzar alguns encàrrecs d’escultura funerària i també alguns monuments públics.

Escultura se Sant Jordi situada a Montjuïc (1924) i considerada una de les seves millors obres

El Forjador a  la Plaça Catalunya (1930)

Ramon Berenguer el Gran a la Plaça de Ramon Berenguer ( 1880)

Monument al Dr.Robert a la Plaça Tetuan 

Però el que voldria destacar preferentment és l'escultura que està situada enfront mateix del Parlament de Catalunya, anomenada "Desconsol".

L'escultura és en la seva totalitat de marbre i representa una noia nua recolzada en una pedra de forma escalonada  que al mateix temps reposa en un marbre rectangular i tota el conjunt està ubicat al bell mig d'un petit llac ovalat rodejat de plantes.

L'espai on es troba situada,  forma part d'un recinte limitat per una tanca de xiprers esporgats amb algunes obertures per facilitar el pas. Davant la tanca vegetal hi ha seients de pedra on la gent pot estar-hi tranquil·lament reposant, contemplant l'escultura i admirant l'edifici del Parlament que es veu al fons.

Les escultures de Josep Llimona representen personatges d'una gran diversitat expressiva: rígids, pensatius, desprenent poder, força, triomf... Les admiro totes per la seva potència i bellesa artística,  però no em transmeten tanta emoció com "Desconsol".

Aquesta obra d'art de línies suaus i delicades compagina molt bé amb la blancor del marbre. La postura del cos de la noia comunica el  desànim,  la desesperació,  la indefensió. Té tota la força emotiva del decaïment emocional, amb el cabell tapant una cara que imaginem compungida per la pena o pel plor. 

 Amb “Desconsol " Josep Llimona va obtenir el premi d’honor en l’ Exposició Internacional d’Art de Barcelona de 1907.

Aquest és un dels espais que hi ha a Barcelona que val la pena visitar i que ens fa pensar en la gran quantitat d'artistes magnífics que han existit i, per sort, en seguim tenint,  fills de la nostra terra i que ens omplen d'orgull.

Escultura "Desconsol" a la Ciutadella

Cercle Artístic de Sant Lluc

Magda Simon Parés

ESGRAFIATS

Casa Macaya, passeig de Sant Joan 108. Detall.

 
"L'esgrafiat és una tècnica de dibuix que consisteix a fer incisions amb un estilet sobre el cos de l'objecte o paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior. L'esgrafiat s'aplica sobre l'arrebossat d'un mur, sobre objectes de ceràmica, làpides i en l'edat mitjana sobre manuscrits en les il•lustracions en or." (Viquipèdia)



 
A la Barcelona esventrada arran del desastre del 1714, va anar emergint una burgesia poderosa que, a la segona meitat del segle XVIII, va ser la responsable de la remodelació civil de la ciutat, dins del recinte emmurallat. Com a novetat arquitectònica, a més d'un neoclassicisme temperat, es va imposar l’esgrafiat de les façanes i els motius ornamentals preferits van ser temes religiosos, mitològics o camperols. L’exemple més destacat és la casa del Gremi dels Velers, a la Via Laietana 50, amb la rica decoració de les dues façanes principals; en canvi, els esgrafiats de la façana que dóna a la placeta de Sant Francesc, que abans de l’obertura de la Via Laietana era una paret mitgera, es van realitzar el 1930 seguint el mateix estil. 

La casa dels Velers

Són també del segle XVIII els esgrafiats de la façana del Palau Moxó, a la plaça de Sant Just 4, i els de la seu del Gremi de Revenedors a la plaça del Pi, que van ser afegits el 1781 durant la reforma de l'edifici la construcció del qual es remonta a l’any 1685.

Detall de la façana del Palau Moxó

Angelets i núvols a la Casa del Gremi de Revenadors

L’esgrafiat va tenir un altre moment d’esplendor en l’arquitectura modernista i noucentista que el van utilitzar com a tècnica recurrent tant en palaus i edificis importants com en cases més modestes i que va conquistar façanes, vestíbuls i escales. Només a l’Eixample estan censades 427 façanes esgrafiades modernistes.

Carrer de la Boqueria 12

Rambla de Catalunya 17

I ja en temps més recents, l’arquitecte Xavier Busquets va pensar en l’esgrafiat per a decorar amb dibuixos de Picasso el fris del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova, construït entre 1958 i 1962, on es va utilitzar la tècnica del raig de sorra.

Es molt interessant l’article de Joan Campàs sobre la gènesi i l’execució d’aquest fris.

M. Carme Juan Torné

EL MOLL DE LA FUSTA

La meva dentista té el consultori a la Barceloneta i darrerament ha hagut de visitar-me bastant sovint. El turment periòdic se’m fa més lleuger pensant que de tornada faré un bon passeig pel Moll de Bosch i Alsina, conegut popularment com a Moll de la Fusta.

Cal recordar que aquesta part de Barcelona, que donava l’esquena al mar,  també va ser remodelada gràcies a l'impuls olímpic, dins del projecte d’obertura de la ciutat al mar. La direcció de l’obra va recaure en l’arquitecte Manuel de Solà-Morales.

Monument a Joan Salvat-Papasseit

 

Al nivell inferior del Moll es va voler retre homenatge a ciutadans il·lustres que van tenir relació amb el mar i els escollits per a ser immortalitzats en bronze van ser Ròmul Bosch i Alsina, President del Port i Alcalde de Barcelona entre molts altres càrrecs, i el poeta Joan Salvat-Papasseit que va treballar un temps al Moll de la Fusta com a vigilant nocturn. Ens ho explica molt bé al seu poema Nocturn per a acordió:

Heus aquí; jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet d'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.
...

Monument a Rómul Bosch i Alsina

L’autor de les escultures és l’arquitecte i escultor luxemburguès Robert Krier. Les escultures són desmesurades i no busquen la fidelitat del retrat sinó l’expressivitat dels personatges. Aquesta expressivitat pot ser escaient en un triomfador com el Sr. Bosch però en el cas de Salvat-Papasseit penso que no correspon ni a la seva fragilitat física, ni a la seva vida, ni al simbolisme, subtilesa i quotidianitat de la seva obra poètica.

Al Moll de la Fusta també s’hi troba La Parella, un bronze de l’artista xilè Lautaro Díaz, en eterna contemplació de la vida del port.

 

El capvespre s'anava enfosquint i les passarel·les que condueixen al Maremagnum, il·luminades, semblaven encara més gràcils. 

 

Vaig enfilar cap a les Rambles amb la galta adolorida però amb l'ànim lleuger per la contemplació del mar recuperat i de les belleses que l'envolten.

M. Carmen Juan Torné