dissabte, 28 de desembre del 2013

EL PARC DEL CLOT


Durant més d’un segle, els tallers de la RENFE, inaugurats el 1858, van ocupar una vasta extensió de terreny que dividia el barri del Clot i separava serveis tan importants com l’Ajuntament i el Mercat.

Amb el temps, els tallers van quedar obsolets i el 1986, dins dels projectes de millora de infraestructures previs a les Olimpíades del 1992, es va decidir soterrar les vies que hi conduïen els trens i transformar l’enorme solar resultant en un parc. 



El projecte del Parc del Clot va ser dissenyat per l’arquitecte Daniel Freixes, especialista en la rehabilitació d’espais arquitectònics, junt amb el també arquitecte Vicente Miranda, i és al mateix temps un nexe de connexió del teixit urbà i una zona d’esbarjo. Un dels molts encerts del projecte va ser conservar i integrar les façanes amb arcades dels diversos locals que constituïen els tallers amb la qual cosa van aconseguir conferir uniformitat i caràcter al parc.



Dóna gust passejar-se per la zona verda, ondulada en alguns sectors, sense perdre de vista els antics murs que donen la sensació de claustres post-industrials. 

Un d’ells acull l’escultura “Ritus de primavera” de l’artista nord-americà Bryant Hunt. Realitzada en bronze, té una alçada de quatre metres i representa un salt d’aigua.





En un altra àrea els murs, altíssims, es transformen en un aqüeducte d’uns 25 metres de llargada que acaba en un salt d'aigua sobre el llac. 

Aquests elements aqüífers són sens dubte un recordatori del Rec Comtal que travessava el districte de Sant Martí  i que dóna nom al carrer de la Sèquia Comtal, molt a prop del Parc, 






La vegetació del Parc és majoritàriament mediterrània amb pins, alzines, xiprers i palmeres i també amb baladres i llorers. Hi ha una zona d'esports polivalent i també un Punt Verd en un dels extrems.



El Rec Comtal


Aigües vives
vapors i vernedes
alimentàveu.


Si voleu conèixer tot el recorregut del Rec Comtal, feu un clic aquí


M. Carme Juan


dimecres, 25 de desembre del 2013

ANTIGA FÀBRICA DEL POBLE NOU





Les primeres notícies del que desprès serà Palo Alto, són del juny de 1875, quan Ramon Gal i Joan Puigsech, dedicats a la fabricació de fil de llana, sol·liciten permís per construir un llarg edifici de planta baixa i pis, en un solar situat  entre el carrer Cortidors i la platja.

Més tard aquesta fàbrica és comprada per Agustí Coll i Torné. El nou propietari, també dedicat al tèxtil, va demanar poder aixecar un pis en una de les quadres de la planta baixa, que va fer servir d'assecador, la façana de la qual donava ja al carrer Pellaires.

El 1927, August Ramoneda i Riu va comprar les instal·lacions. La nova empresa, Societat Anònima Ramoneda, es va dedicar a l’elaboració de fècules, sèmoles i glucosa.
Posteriorment entre 1940 i 1989  l'edifici va ser ocupat per diversos tallers.

El 1989, a causa de la renovació que experimentà la zona amb els Jocs Olímpics es va articular un projecte per reconvertir la fàbrica en uns estudis de cinema comercial i publicitari anomenats "Palo Alto". La cosa no va quallar i el 1990,en Javier Mariscal, el dissenyador de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, posava els primers elements sòlids per salvar l’edifici.

Aquell any naixia l’Estudi Mariscal. L’equip del dissenyador valencià cada cop és més nombrós i polifacètic. De fet, en  Mariscal va instal·lar-se en uns terrenys que eren propietat de l’Ajuntament ja que l’arribada de la Diagonal al mar, s’albirava en l’horitzó.


"Estudi Mariscal"
Els terrenys van ser declarats expropiables i Mariscal va defensar la fàbrica i la possibilitat que l’indret es convertís en un espai de creació i de disseny, però productiu i comercial. Després de llargues negociacions, es va aconseguir que fos qualificat com equipament de nova creació de caràcter local.
                                                                    Empreses que estan instal·lades en el recinte

Palo Alto està situat al carrer Pellaire, 30-38 en ple Poblenou. Aquest projecte és un exemple de reciclar un edifici, que en el seu moment va ser una fàbrica, i  adequar-lo a altres usos, donant-li un aire modern i amb un estil propi, rodejant-lo de disseny i natura amb un gust exquisit. 



Aquesta nova situació comença a impulsar la idea d'una fundació de Palo Alto que gestiona l’obra que finalment veurà la llum el 1997. Ara, l’Estudi Mariscal comparteix l'ubicació amb altres empreses. Els darrers deu anys s'han instal·lat empreses de disseny de decorats i escenografies, d'il·luminació i so, de serveis fotogràfics i d'interiorisme...
Com no podia ser de cap altra manera, el disseny i les noves tecnologies van del bracet a Palo Alto. 





















Mentre recorria les zones exteriors de l’antiga fàbrica pensava en la gran sort que, aquesta joia  s’hagi preservat de l’enderrocament gràcies a gent que ha tingut una visió contrària als purs especuladors que al llarg d’aquests últims anys han malmès gran quantitat d’edificis de valor arquitectònic incalculable.


L'antiga fàbrica i tot el conjunt de vegetació que la rodeja estan impregnats d'un estil acollidor atès amb cura, però sense perdre l'encant de la natura silvestre.
 Al bell mig del Poble nou, asseguda sota la glorieta coberta de plantes enfiladisses, em sentia transportada a una  època passada i pensava que el lloc  propicia a llegir, pensar o simplement contemplar quelcom i evadir-te del soroll i tragí de la ciutat. 
Em va semblar que compaginar tots aquest factors d'una manera tan agradable és ART.


 Magda Simon Parés



divendres, 13 de desembre del 2013

"EL PESSEBRE" DE BARCELONA



El pessebre més mirat i més admirat de Barcelona, i gosaria dir del món, és el que hi ha  a la façana del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família de la nostra ciutat. Obra d'Antoni Gaudí que el 1882 va acceptar l’encàrrec de continuar una església d’estil neogòtic ja començada. Evidentment, va refer la totalitat del projecte, adaptant-lo al seu estil i donant-li un caràcter monumental.

En la façana del Naixement, Gaudí abocà tota la seva fantasia. Hi va incloure infinitat de formes de la Natura , des de roques arrodonides que recorden la muntanya  de Montserrat, fins figures humanes i temes vegetales, aconseguint una espècie de sorprenent y bellísim neobarroquisme.







En aquesta façana curulla de simbolismes, Gaudí volia ressaltar la joia pel Naixement de Jesús. Tota ella és un immens Portal de Betlem. Allí estan totes les figures tradicionals: Jesús, Maria, Sant Josep, la mula, el bou, els Reis, els àngels, els pastors... i altres escenes de l'infantesa de Jesús, com la degollació dels infants innocents.
La part d'abaix està composta per tres portals. El del centre i de més alçada, el de l' Amor, incorpora escenes del Naixement. L'entrada de l'esquerra, el Portal de l’Esperança, reflexa escenes de la degollació i de la fugida a Egipte. La porta de la dreta, el Portal de la Fe, conté escenes bíbliques com l’Anunciació.




Aquesta façana del Naixement va ser la que va abordar primerament Gaudí. Alguns dels seus amics opinaven que aquesta façana quedava d'esquena a la ciutat. L'argument de  l'arquitecte va ser que aquesta façana mostraria una major profusió de formes i simbolitzaria
 l' alegria del Naixement,  mentre que la de la Passió, que restaria en el costat contrari, representaria la tragèdia de la mort del Senyor. 
El simbolisme, constantment present en la seva  obra,  fa situar  la façana del Naixement encarada cap  orient, per on neix el sol, i la de la Passió  cap a ponent, per on moren els seus raigs.

Aquests dies es viu a la Sagrada Família un autèntic ambient nadalenc. Des de fa més de 50 anys els voltants de la plaça  es transformen en una de les fires nadalenques amb més tradició de l’ Eixample i reuneix gran quantitat de parades on hi podem comprar avets de Nadal, pessebres, figures, guarniments i altres  objectes relacionats amb la festa de Nadal.









Aquestes parades amb figures de fang són una mostra de l'art artesà que encara persisteix amb força en el nostre país.

 Magda Simon Parés


                                            RECORDANT  JOANA RASPALL

Acabo el trimestre fent un petit recordatori a la que fou escriptora i poeta Joana Raspall  que el passat dia 4 de desembre ens va deixar. Va escriure molts contes i poemes per la mainada i aquí en tenim una mostra:


EL TIÓ


Hi ha un pila de llenya tallada

que ha portat el camió                                  

per fer foc a la llar.

Amb el tronc més gruixut que hem trobat            

el tenim preparat el tió.

L'hem tapat amb la vella flassada

que cada any ens el guarda del fred.

Ben arraconadet

li hem posat un pot d'aigua,

una poma vermella i crostons de pa sec,

que li agrada amb deliri.

Ben segur que demà, quan me’l miri,

sols hi haurà rosegons!                                            


Ve del bosc; deu tenir set i gana.                              


Ara, aquí, com que està calentó,

ben menjat i tranquil, es prepara

per quan tots cridem: - Caga, tió!

El tió sap que som criatures

i esperant treure'n llaminadures

li peguem, sens voler fer-li mal.

Ell també, trapasser,

barrejat amb torró

a vegades ens caga... carbó!,

com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.

És un joc de Nadal.

Joana Raspall
                                                   

                                     


                     BON NADAL 2013 A TOTS I A TOTES!

Magda Simon Parés

dimarts, 10 de desembre del 2013

LES ESCULTURES DE LA PLAÇA DE CATALUNYA

Girona (codi 2009) Bronze d'Antoni Parera - 1928

La plaça de Catalunya l’he trobada sempre desmanegada, grisa i incòmoda. Tret d’unes poques excepcions, tampoc m’agraden els edificis que l’envolten. Hi passo d’una forma perifèrica evitant travessar-la però la seva qualitat de cèntrica, i per tant, ben comunicada, la fa útil com a lloc de pas o de trobada.

Però recentment em van ponderar tant els seus tresors escultòrics, que acostumava a mirar de resquitllada, que un dia de sol de tardor m’hi vaig passejar amb calma mirant cap a les altures i fent fotos com una turista més. He hagut de reconèixer que hi ha escultures d’una gran bellesa, malgrat la brutícia dels coloms, i que paga la pena aturar-se a contemplar-les.

Buscant informació, he sabut que les escultures van ser encarregades per concurs, poc abans de l’Exposició del 1929, a prestigiosos artistes noucentistes amb la idea de col·locar-les en un templet que finalment no es va construir.


He trobat també aquest plànol de situació amb un codi per a cada grup escultòric:





Com podeu veure n’hi ha 24 però com que es faria feixuc parlar de tots, us faré només menció d'uns quants.














El Forjador (codi 2008) de Josep Llimona. Homenatge al treball. És una rèplica en pedra de l'obra premiada a l'Exposició Internacional d'Art de Brussel·les de 1914.






La Navegació (codi 2010) d'Eugeni Arnau








Barcelona (codi 2921) de Frederic Marés -1928
Maternitat (codi 2007) també nomenada Dona amb nen i flabiol
 de Josep Viladomat
          
I moltes altres...



Mentre remenava per internet, he vist el blog La meva Barcelona fet per una colla d'entusiastes que es dediquen a buscar tresors amagats. Expliquen que només a la plaça de Catalunya es troben 47 representacions del déu Hermès o Mercuri.


M. Carme Juan Torné



dimarts, 3 de desembre del 2013

L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS




La Casa de Convalescència


L'Institut d'Estudis Catalans ( carrer del Carme, 47) es troba ubicat a l'antiga Casa de Convalescència, un edifici del segle XVII construït gràcies a la generositat de Pau Ferran. Situat a l'esquerra de la Rambla, al cor del Raval de Barcelona, forma part del gran conjunt sanitari integrat per l'antic Hospital de la Santa Creu, que també comparteixen l'actual Biblioteca de Catalunya i el Col·legi de Cirurgia (posteriorment, Facultat de Medicina i ara seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya).










Només passar la magnífica porta d'entrada hi ha un fris de rajoletes historiades amb tons grocs i blaus que rodegen tot el vestíbul. Adossat a aquesta faixa hi ha un banc de pedra.




















Si travessem el vestíbul  trobem un gran pati quadrat amb galeries de dos pisos i decorat amb rajoles valencianes.






Al centre de l'espai hi ha un pou coronat amb una estàtua de Sant Pau  obra de Lluís Bonifaç, una obra mestra de l'escultura catalana del segle XVII. Segons indica Francesc Fontbona,(*) la tria del sant es deu al fet que un dels màxims mecenes, que va permetre la construcció de la Casa de la Convalescència de l'edifici,  va ser Pau Ferran, qui va voler posar el seu patró al bell mig d'aquest pati i qui també va incloure el seu escut d'armes arreu de la construcció. Una evident transformació en icona del cognom del mecenes.


Escut d'armes del màxim mecenes Pau Ferran



Font que està adossada al pou

Damunt les arcades podem veure diverses  gàrgoles  que representen  animals























Les portes de l’Institut d'Estudis Catalans durant el dia estan obertes i des de l’exterior es veu el vestíbul i el pati interior de manera que tant la façana com aquesta part tan visible les he considerat art al carrer.
Tota la zona que està a peu de carrer o sigui molt a l'abast del públic  es pot veure sense sol·licitar visita guiada i està plena d'art. Malgrat tot, val la pena endinsar-nos per acabar de gaudir de tota la riquesa cultural que està a bon resguard als espais interiors.

L’IEC en el seu interior recull ingents obres  d’art donades pels millors artistes del país. Entre aquesta gran quantitat d'obres, hi podem trobar peces de ceràmica, escultures, pintures, gravats, etc. És un tresor de la nostra ciutat digne de ser admirat.

Cal dir que al segon pis  hi ha un dels pocs jardins penjats de la ciutat de Barcelona, que, en memòria de l'autora, ha esta batejat amb el nom de "jardí de Mercè Rodoreda" i conté una mostra de les seves flors i plantes preferides: camèlies, gloxínies, mimoses, nenúfars...

(*) historiador de l'art i membre de la Secció Històric-Arqueològica de l'IEC

TANKA

Oh! Barcelona
plena d'art i mestria
a tots els barris.
Tresors d'artesania
que n'estem orgullosos.

Magda Simon Parés

Si voleu tenir més informació cliqueu als enllaços següents:
https://sites.google.com/site/narracions/index-narracions/2-catalunya/--palaus-i-altres-edificis/10-la-casa-de-convalescencia

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/08/google-street-view-ie/

http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp

http://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_d%27Estudis_Catalans



dilluns, 2 de desembre del 2013

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA











Un dels edificis de la ciutat que més m’agraden i on m’hi sento més a gust és el CCCB

Entrant pel carrer Montalegre, fan goig de veure els magnífics esgrafiats de la façana que daten de la restauració del 1929, realitzada segons els paràmetres del modernisme català. 






L’edifici té una llarga història: comença al segle XII amb la construcció d’una església que un segle més tard es convertirà en el Convent de Montalegre i que donarà pas, a  finals del segle XVI, al Seminari Conciliar Montalegre dels Jesuïtes. El casalot va quedar abandonat  arran de l’expulsió d’Espanya de la Companyia de Jesús, el 1767.



  
El 1802 va tornar a obrir les portes com a Casa de la Caritat de Barcelona que va ser fundada per ordre de Carles IV amb l’ objectiu d’acollir “captaires, fatus, decrèpits, vagabunds i anormals...”  i d’aquesta manera mitigar la misèria del barri. Al llarg dels anys es van afegir altres edificis sempre amb patis centrals per l’esbarjo del acollits. 

Si us interessa llegir el relat de Joan Caldès i Carol, que va estar-hi intern del 1930 al 1941, cliqueu aquí



La Casa de Caritat va funcionar fins al 1957, any en què la institució es va traslladar a les Llars Mundet. El conjunt va quedar de nou abandonat fins que el 1980 se’l va incloure en el pla de reforma del Raval.

El 25 de febrer de 1994 es va inaugurar el CCCB que ocupa part de l’antic asil. El nou Centre va ser remodelat pels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana que van guanyar el premi FAD d'Arquitectura i el Premi Ciutat de Barcelona per aquest projecte. 






El Pati de les dones articula tot l’espai. A les parets es poden llegir encara una sèrie de refranys morals adreçats a les antigues acollides. 






L’ala nord es va substituir per un espectacular mur de vidre fosc que a la part superior s’inclina sobre el pati fent de mirall de la ciutat.




El CCCB té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana i la vinculació del món acadèmic amb la creativitat i la ciutadania i la seva tasca és reconeguda internacionalment. Sóc “amiga del CCCB” pràcticament des de la seva inauguració i he gaudit d’una infinitat d’exposicions, conferències, itineraris, recitals i clubs de lectura, entre altres moltes activitats.






Ah! I el CCCB també té el seu drac que en aquest cas és abatut per Sant Miquel.


M. Carme Juan Torné